L’escàndol de Gowex, la ‘start-up’ espanyola que oferia wifi gratis

El 6 de juliol del 2014, un diumenge, Jenaro García va entrar a Twitter i va publicar una piulada insòlita: “Demano perdó a tothom. Ho sento de tot cor”. Hores abans havia dimitit dels càrrecs de president i de conseller delegat de Gowex, l’exitosa empresa que ell mateix havia fundat feia quinze anys. La companyia havia fregat la glòria signant un munt de contractes amb administracions públiques de tot el món per instal·lar zones gratuïtes de connexió wifi en espais públics. Amb seu a Madrid, Gowex era per a molta gent un exemple de com convertir una petita empresa en tot un colós. “Era vista com un cas d’èxit a escala mundial d’una start-up tecnològica espanyola”, recorda Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF. A les seves vitrines hi figuraven un munt de premis i la seva reputació s’havia disparat: si el 2010 s’havia estrenat al mercat alternatiu borsari amb una capitalització de 36 milions d’euros, quatre anys més tard s’havia revalorat un 2.700%. Però aquell estiu del 2014 tot es va esfumar.

El tuit era el desenllaç d’una setmana catastròfica per a Gowex. Dilluns, la firma nord-americana d’anàlisi financera Gotham City Resarch havia publicat un informe que posava contra les cordes l’empresa espanyola. Era demolidor. En 93 pàgines, apuntava que el 90% dels ingressos de Gowex eren falsos; que el valor de les accions era de 0 euros; que dels 100.000 punts wifi que deia que havia instal·lat, només n’hi havia 5.000, i que contractes amb ciutats com San Francisco podien no haver-se signat mai. També explicava que l’empresa que n’auditava els comptes era un petit despatx de Madrid, situat en “una habitació de tan sols 8 per 10 metres”, amb “ordinadors molt antics” i amb un simple compte de Gmail com a correu electrònic.

Jenaro García va reaccionar dient que l’informe estava ple de mentides. Però no va frenar la caiguda lliure de la companyia al mercat borsari. Aquell dilluns negre, les accions es van desplomar un 46%. L’endemà la sagnia va continuar. Tot i assegurar que els comptes del 2013 eren reals i explicar que mantenien converses amb auditories de renom per millorar la transparència, l’empresa va perdre prop de 870 milions d’euros a la borsa. El 6 de juliol, el consell d’administració de Gowex emetia un comunicat sorprenent: “Ahir, a les 4 de la tarda, a la seu social de la societat, el senyor García, conseller delegat i president, va manifestar davant els consellers que els comptes de la societat de com a mínim els últims quatre anys no reflectien una imatge fidel, i se’n va atribuir la falsedat”.

El 9 de juliol els afectats van portar el cas als tribunals. Un any més tard, l’empresa va presentar concurs voluntari de creditors. Al cap de tres anys, en una extensa entrevista a VozPópuli, García admetia haver començat a “falsejar els comptes el 2009, per aconseguir un crèdit”, i es mostrava disposat a entrar a la presó. El judici ja té data fixada: el 13 de juny del 2022 a l’Audiència Nacional.