Deute i austeritat: Un còctel explosiu
L'últim índex de preus al consum (IPC) de la UE ha passat en un any de l'1,1% al 0,7%, mentre que a l'Estat l'IPC del mes d'octubre ha estat negatiu (-0,1%). Pel ministre Montoro és una dada positiva perquè, segons ell, això fa que es mantingui el poder adquisitiu dels salaris, retallats per les reformes del govern central.
Una opinió molt superficial i que amaga una greu contradicció. Zsolt Darvas, economista del think tank europeu Bruegel, argumenta en un informe recent com la situació d'Espanya i d'Itàlia s'assembla a la d'un equilibrista que camina sobre una corda fluixa que s'aguanta per un costat sobre la necessitat de millorar la competitivitat i per l'altre sobre la reducció del deute públic i privat.
Fins ara la política europea d'austeritat s'ha justificat per la necessitat dels estats del sud de reduir el seu deute i així guanyar competitivitat respecte al bloc alemany. Aquesta política s'ha implementat amb un conjunt de reformes estructurals per produir una devaluació interna centrada en la reducció dels costos laborals. Atès que Alemanya es nega a augmentar els salaris dels seus treballadors i generar així un cert grau d'inflació, l'única manera de poder recuperar la competitivitat perduda és fent que els nostres preus baixin per sota dels seus, és a dir, amb deflació.
Ara bé, quan hi ha deflació el problema del deute s'agreuja i la ràtio deute/PIB augmenta, perquè el deute en termes reals creix i el PIB no ho fa al mateix ritme. Això és el que ha passat en els últims dos anys de polítiques d'austeritat: Itàlia ha passat d'una ràtio de deute públic del 121% al 132% del PIB, Espanya del 70% al 94%, Portugal del 108% al 124% i Irlanda del 104% al 123%. Per tant, estem en un atzucac. Només si Alemanya accepta que el BCE faci una política monetària expansionista, complint el seu mandat de mantenir la inflació a l'eurozona al voltant del 2% i actuant de prestador d'última instància, podrem anar millorant la ràtio de deute. En cas contrari, entrarem en una espiral deflacionista semblant a la de la Gran Depressió.
