Adeu a l'Ape Piaggio, l'icònic tricicle del 'made in Italy'

RomaL'últim tricicle Ape, el mític vehicle de tres rodes del grup Piaggio, es va muntar fa només unes setmanes a les plantes del fabricant italià a Pontedera, a la província de Pisa, al centre d'Itàlia. Després de quasi 75 anys d'història, el llegendari vehicle deixarà de produir-se al país transalpí per passar a fabricar-se exclusivament a l'Índia, que juntament amb el continent africà representa en l'actualitat el principal mercat d'aquesta icona del made in Italy.

Cada any centenars d'apassionats procedents de tot el món es reuneixen per compartir la seva passió per un vehicle completament innovador a Itàlia de la postguerra, que s'ha convertit avui en una peça de col·leccionista. Concebut el 1948 a partir d'una idea d'Enrico Piaggio i Corradino d'Ascanio com una adaptació de tres rodes de la popular Vespa amb finalitat comercials, el seu èxit va ser tal que en pocs anys es va començar a dissenyar i construir el model de manera independent a la scooter, amb motors també de 125, 150 i 175 cavalls.

"Durant la postguerra calia omplir un buit en els mitjans de locomoció. I es va fer portant al mercat una furgoneta de motor de petita cilindrada a baix preu, de consum limitat i amb costos de manteniment reduïts, fàcil de conduir per la ciutat i adequada per al transport de mercaderies", va dir D'Ascanio en llançar l'Ape. Una idea senzilla, però brillant, que va conquerir ràpidament els italians i no va trigar a traspassar fronteres.

Als anys 50 i 60, també per la seva capacitat d'adaptació a terrenys difícils, l'Ape es va convertir en el vehicle imprescindible per als treballadors del camp, la construcció i el comerç minorista, i fins i tot va arribar a ser utilitzat com un mitjà de publicitat per a petites i mitjanes empreses. Amb el decurs dels anys el model es va anar actualitzant i va començar la seva expansió internacional, especialment a l'Àfrica i l'Àsia, on és freqüent veure'l com a vehicle comercial, taxi o fins i tot convertit en petites botigues de menjar ambulants.

D'Ascanio i Piaggio no van deixar mai d'innovar. El 1969 va néixer l'Alpino 50, el vehicle a tres rodes amb menys cilindrada, i el 1984 va sortir al mercat el primer model dièsel. La penúltima gran revolució va ser el 2007, quan la companyia va llançar al mercat l'Ape Calessino, la primera versió del que més tard es convertiria en el també mític Tuk Tuk que recorre els carrers de les grans ciutats índies i africanes.

L'última versió, del 2018, és l'única a la venda a Itàlia des de fa uns anys. Renovada per complir amb la normativa d'emissions Euro 4, està equipada amb un motor que garanteix emissions reduïdes i més eficiència. No obstant això, aquestes millores no han estat suficients per mantenir la producció del vehicle al país transalpí.

A Baramati, prop de Bombai, on les normes de seguretat i sobre la contaminació són menys estrictes que a Europa, Piaggio fabrica des del 2019 la versió elèctrica de l'Ape, l'Ape E-City, que utilitza el sistema d'intercanvi de bateries per recarregar-se ràpidament.

El trasllat de la fabricació a l'Índia no és, malgrat tot, exactament una deslocalització, segons expliquen des de la companyia, sinó una reconversió industrial, ja que Piaggio es prepara per produir a Pontedera el Porter Electrico, una furgoneta que substituirà el mític tricicle.

"Més enllà del lligam romàntic del vehicle amb el territori, és una decisió una mica obligada", explica Angelo Capone, secretari del sindicat Fiom a Pisa. "L'Ape és un Euro 4 de dos temps. Imaginar-se un Euro 5 de dos temps és complicat des del punt de vista mecànic: caldria canviar el motor, però aleshores ja no seria un Ape", afegeix.

Per la seva banda, Samuele Nacci, secretari provincial del sindicat Uilm, reconeix que amb la normativa actual i el Pacte Verd Europeu, que aspira a prohibir la venda de cotxes de combustió a partir del 2035, "ja no hi ha marge per produir a Itàlia". "La nostra pena és que s'acaba un tros de la història de Pontedera, encara que l'Ape continuï fabricant-se en altres països. Potser certes lleis es van introduir una mica precipitadament perquè sembla que la contaminació només preocupa a Europa, mentre que a la resta del món tant els fa".