Del Primavera al Sónar, una pluja (breu) de milions
Barcelona concentra en 15 dies dos dels festivals més importants d’Espanya de música en viu; l’impacte econòmic és important però efímer
El Fòrum de Barcelona es va convertir la setmana passada en el centre neuràlgic de la música en viu. Unes 200.000 persones van assistir al segon festival més important d’Espanya. La ressaca del Primavera Sound, però, no pot ser llarga, perquè una setmana després arrenca l’edició d’enguany del Sónar, que, a més, creix en dies, en pressupost i en escenaris. Els dos esdeveniments suposen un impuls econòmic per a la ciutat de Barcelona.
Tot i que encara no hi ha dades concretes d’aquesta edició, segons els organitzadors l’impacte econòmic del Primavera Sound ha deixat uns cent milions d’euros a la capital catalana. Això és gràcies, en gran mesura, a la seva alta capacitat per atraure turistes. Ja en plena crisi, el 2013, només la despesa directa dels assistents a aquest espectacle musical es va acostar als quaranta milions d’euros. De mitjana cada assistent gasta uns 540 euros (mitjana entre els 780 euros de despesa dels que viuen fora de Barcelona i els 226 que gasten els que s’instal·len a la ciutat) entre el cost de l’abonament, el viatge, els transports i les pernoctacions.
A aquesta pluja de milions s’hi sumarà a partir de dimecres la que deixa el Sónar. “Aquesta és una de les edicions més ambicioses de la nostra història, creixem en riquesa i en varietat de continguts”, va dir divendres a l’ARA el codirector del festival Ricard Robles. Aquest festival -que també està entre els deu més importants d’Espanya en nombre de visitants- té un pressupost de gairebé vuit milions d’euros, un 4,7% més que en l’edició anterior (dels quals 765.000 són de l’administració pública). L’organització calcula que unes 110.000 persones passaran pel festival, i més de la meitat també seran turistes.
La injecció de diners que suposen aquests dos festivals tan pròxims en el temps és, però, una pluja de milions efímera per al sector de la música. “Primer de tot hauríem de classificar els tipus de festivals: els majoritaris sí que tenen una gran afluència de públic, i han recuperat força després de la crisi, però el que passa és que els assistents són bàsicament turistes que venen de festa, és a dir, que després no es traslladen en clients consumidors de concerts”, explica Jordi Gratacós, president de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, l’ARC, que afegeix: “Després, els festivals mitjans i petits ja juguen, directament, en una altra lliga”.
Segons el president d’aquesta associació que representa la indústria musical, “en xifres globals hi ha un repunt de l’activitat”. La música en viu ja ha tornat a les xifres de facturació de fa cinc o sis anys. “El que passa, i ho tenim molt clar, és que aquest repunt de la facturació es deu només a les grans gires internacionals que el 2016 van passar per Catalunya”, explica Gratacós. Es refereix a esdeveniments que omplen estadis i venen totes les entrades en qüestió de minuts, com Bruce Springsteen, Cold Play, els Red Hot Chili Peppers, Silvio Rodríguez, The Cure o Beyoncé.
“Aquests fets puntuals, però, en cap cas representen la realitat del dia a dia de les empreses, ja que els pressupostos de cultura dels ens públics estan congelats i els grups emergents, altres festivals i els projectes minoritaris no tenen capacitat de projecció”, admet Gratacós. Segons l’anuari de la música que edita aquesta associació amb Enderrock, la indústria de la música en directe repunta després que entre el 2010 i el 2014 es reduís una tercera part del negoci. El 2015 (les últimes dades disponibles) aquest sector va facturar un 10% més que l’any anterior, fins als 67,5 milions d’euros, i va fer un 8,2% més de concerts, amb un total de 13.000.
Malgrat això, des d’ARC es lamenten: “Tota la promoció se’n va cap als grans festivals”. Per això l’associació reclama que les ajudes públiques es reparteixin de manera més adequada. També reclamen que l’IVA cultural -que ja ha baixat del 21% al 10% en les entrades- baixi fins al 4% i s’estengui també a les transaccions entre empreses. La conclusió del sector és clara. “Estem remuntant? Sobre el paper sí, però només pel repunt puntual que generen els grans festivals i els grans concerts; la resta del sector continua patint”, explica Gratacós.
A la indústria de la música en directe, però, no tot són festivals (grans o petits), turistes, hipsters amb polsera i música moderna. La clàssica, que sona al marge d’aquests grans esdeveniments, sembla que també ha trobat el lent camí de la recuperació després de la crisi. Un exemple evident és l’Orquestra Simfònica de Barcelona, amb seu a L’Auditori, que la temporada passada va acumular més de 108.000 espectadors i va mantenir l’ocupació mitjana al voltant del 73%. Malgrat tenir alguns concerts menys, la recaptació d’aquesta temporada va fregar els 2,7 milions, una xifra similar a la de l’any anterior.
Així doncs, al marge de l’eufòria del Primavera i el Sónar, el sector no està encara per gaires festes.
