‘Continuarà’, mai més ben dit

Hi ha botigues que no et planteges l’edat que tenen perquè sembla que no hagin d’envellir mai. Perquè formen part de la fesomia de sempre del seu entorn, de la seva ciutat. O això et sembla a tu. Em quedo parat quan l’Albert Mestres, fundador del negoci i encara avui al capdavant, em diu que són ja quaranta-sis anys de vida. El 23 d’abril del 1980, dia de Sant Jordi –millor dia impossible–, celebren l’efemèride com toca. Són un referent no tan sols de la venda de còmics, també de l’edició i distribució.

La botiga física de còmics més antiga de l’Estat. Es diu aviat! Potser el seu secret de longevitat rau en el que avui ha esdevingut requisit indispensable si les botigues volen ser longeves, la capacitat d’adaptar-se als nous temps, d’obrir nous camins, de no tenir pot d’entomar reptes insegurs però prometedors. L’Albert pot explicar vida i miracles de l’edició i distribució de còmics al país al llarg de l’últim mig segle. En podria escriure un llibre! És un món que va passar de l’underground i el menysteniment com una forma de baixa cultura, al prestigi internacional del qual avui gaudeix com una forma essencial d’entendre la literatura i la lectura.

Avui les botigues de còmics són temples del que podem anomenar “nou col·leccionisme”, centrat tant en els còmics en si –territori inabastable de clàssics, novetats, novel·la gràfica, totes les nacionalitats possibles...– com en els camps semàntics que se’ls associen: Joc de trons, Bola de Drac, Star Wars, Pokémon, Magic, War Hammer, Senyors de l’Univers i incomptables exemples més. I això inclou, esclar, tota mena de marxandatge, essencialment l’immens univers de les figures.

L’Albert ens rep al seu despatx del soterrani de la botiga, que avui és el reducte de còmics antics descatalogats i de col·leccionisme. Se te'n van els ulls cap a tot arreu: Bruguera, Capitán Trueno, Novaro, Superman, Tintín i tota mena d’edicions clàssiques. Com va començar tot? Doncs com tantes altres coses a la vida, fent realitat un somni de joventut. L’Albert i el qui durant molts anys va ser el seu soci, Joan Navarro –després vinculat a foc amb Norma, Glénat i el Saló del Còmic–, es van conèixer a la mili i van fer bona amistat gràcies a una passió comuna: el còmic.

Després de fer unes quantes voltes i giragonses, de dubtes i abismes que calia creuar, un petit local al carrer dels Templers –just al darrere de l’Ajuntament– va ser el lloc ideal per començar l’aventura. L’Albert ja tenia vistes a París botigues que el fascinaven: “Eren com paradisos terrenals i jo volia fer allò!” “Estàs boig!”, li deien. Però ho tenien clar, volien fer el que els agradava i van veure a més a més un nínxol de mercat amb possibilitats. No hi havia a Barcelona botigues d’aquesta mena. En paral·lel al seu projecte, d’altres van fructificar –Makoki, Tòtem– però es van quedar pel camí. També Norma, que va esdevenir competència. Per què Continuarà? Doncs perquè quin mot més associat a les historietes antigues, publicades per entregues als setmanaris, amb aquest final que deixava els nens amb ganes que arribés ja la següent entrega. Una mica el que avui passa amb les sèries i l’addicció que generen.

I va arribar el dia essencial del trasllat. Després de set anys a Templers, la troballa del local buit a Via Laietana 29. Un triomf total. Una ubicació perfecta. Els primers anys són els del preolimpisme, les primeres onades de turisme. Japonesos comprant compulsivament marxandatge dels Jocs Olímpics. El Cobi, esclar. Ja hem dit que de seguida van tenir la vista d’incorporar l’objecte i el complement com a parent imprescindible del còmic. I després el tsunami del manga, tot un univers de possibilitats que van descobrir viatjant al Japó.

Ells van ser-ne els introductors al mercat estatal. Tota una proesa, tot un instint visionari. I hi ha l’aventura, editorial, per descomptat. “Per a un llibreter com jo, editar és alguna cosa similar a triomfar a la vida”. Doncs Continuarà ha creat uns quants segells editorials per publicar tant manga com còmic europeu. En són editors i distribuïdors. També s’han especialitzat en la compra i distribució d’antigues restes d’estocs d’editorials desaparegudes o reconvertides. Tot un univers de possibilitats i de temptacions per als acòlits i els col·leccionistes. Tota mena de clientela. Els que abans venien amb els pares ara venen amb els fills i els inculquen la passió lectora. Els del manga, els dels superherois, els del còmic o tebeo clàssic, els col·leccionistes de rareses. Afegim-hi les fires nacionals i internacionals, la venda online, la inquietud de sempre estar amatent a nous gustos, noves modes i antigues passions. Continuarà, mai més ben dit.