Les consultories: la selva laboral es blinda durant tres anys

MADRIDHan estat més de tres anys de negociació per millorar les condicions salarials i laborals. No era fàcil: és un sector que ha estat a l'ull de l'huracà per la situació d'alguns dels seus treballadors: amb horaris intempestius i salaris baixos en alguns casos. De fet, la patronal, que presideix l'exministra del PSOE Elena Salgado, va arribar a justificar durant la negociació que en "casos puntuals" calia regular les jornades de 12 hores per poder respondre a alguns projectes "complexos", una proposta que els sindicats van rebutjar de ple i que fins i tot va arribar a suspendre sine die la negociació.

"És una pena que fins que no ens hem mobilitzat i hem sortit a la premsa o a la ràdio, fins que no se'ls ha pressionat, no s'han assegut a negociar", afirma De la Raúl de la Torre, secretari general de serveis de CCOO, en una conversa amb l'ARA. CCOO i la UGT van convocar l'estiu passat i en plena negociació la primera vaga de la història del sector de la consultoria i la tecnologia, una decisió que els va ajudar a col·locar sota el focus mediàtic les seves reivindicacions. Entre les demandes principals hi havia una actualització de les taules salarials, regular els torns, les guàrdies i la disponibilitat dels treballadors. De la Torre recorda que l'últim conveni (caducat des del 2019) va trigar 9 anys a desbloquejar-se.

Què s'ha firmat?

El conveni signat afecta més de 227.000 empleats, segons dades de la patronal AEC (el sector no només aglutina firmes com Deloitte o EY, sinó també tecnològiques que ofereixen serveis d'informació o consultoria, com és el cas de Minsait, empresa que depèn d'Indra), i estarà en vigor fins al 31 de desembre del 2024. "Molts treballadors i empreses tenen acords propis que milloren el conveni sectorial", explica Inmaculada Abad, d'UGT, a l'ARA, però la importància del sectorial és que "garanteix" unes condicions mínimes.

Un dels canvis principals afecta els salaris més baixos. "Vam insistir molt que no podia quedar gent amb sous per sota del salari mínim interprofessional", afegeix la sindicalista de la UGT, cosa que passava amb l'antic conveni laboral. Així, quan el govern espanyol va anunciar un nou increment, fins als 1.080 euros bruts al mes (15.120 euros al mes bruts en 14 pagues), els sindicats van aconseguir una clàusula perquè els sous que quedaven per sota s'actualitzessin automàticament. A més, s'ha acordat una diferència mínima de 80 euros amb els nivells superiors perquè també s'actualitzin.

També s'han aprovat increments progressius fins al 2024 per revertir la pèrdua de poder adquisitiu. D'una banda, s'aplicarà un augment de sou retroactiu (des del juliol de l'any passat) d'un 5,5%. Pel que fa a aquest 2023, s'ha pactat un increment del sou d'un 2,5%, i de cara a l'any que ve una pujada del 2%. La forquilla dels salaris mínims dependrà de l'àrea o categoria.

L'acord incorpora el compromís de crear un Observatori d'Igualtat Sectorial, que controlarà la implementació dels plans d'igualtat i, per primer cop, també regula el teletreball (amb una compensació de 17 euros al mes per treballador), així com el quilometratge i les dietes. En un comunicat fet públic el dia de la firma, la patronal va destacar que l’acord permetrà “fer front amb èxit als desafiaments actuals”. “Sens dubte suposa un avenç important per al sector i els seus professionals”, va destacar Salgado. 

Aguantar la pressió

"Al [departament] d'auditoria sí que estàs més obligat a treballar molts dies moltes hores, sobretot quan [les empreses] tanquen els comptes. Però hi ha altres àrees com és la de consultor en què és una mica diferent. Normalment, el problema sol ser aquest i, per exemple, a mi a vegades em mouen de departament per ajudar [altres departaments]", explica un treballador que prefereix mantenir l'anonimat i que el setembre passat va començar a treballar en una gran consultora. "És cert que hi ha mesos en què la càrrega de feina és alta, i d'altres no tant i et collaran. El tema també és si estàs disposat a assumir aquesta pressió. A vegades aguantar aquesta pressió és el més difícil", afegeix el mateix testimoni. Precisament, a finals de l'any passat es va obrir una macroinspecció laboral al sector per controlar els horaris.

Segons Abad, les dificultats per arribar a un acord així no només tenen a veure amb els interessos oposats entre patronal i sindicats, sinó també amb la concepció dels empleats al voltant de la feina. "És un sector molt complicat [per a l'organització sindical] –reconeix–. Les persones que treballen sobretot a les Big Four acaben justificant l'excés de jornada pel que se'ls ha promès en un futur. El problema és que molts cops el que es promet no s'aconsegueix. D'altres s'adapten, però els passa factura en el terreny personal. S'interioritza la idea que es menjaran el món fent sobreesforços, però després no compensen".

Malgrat la millora, Espanya "encara és un dels països d'Europa que pitjor paguen al sector de la consultoria". "Cada dia hi ha menys persones disposades a estudiar una carrera tècnica pel retorn tan baix de la inversió –explica De la Torre–. A més, estem formant alta qualificació que marxa a treballar a Alemanya, Anglaterra o França, on dupliquen els sous [d'Espanya]". Aquest sindicalista assegura que la imatge de quan "un consultor era un tio amb vestit i corbata que s'inflava de diners" ara és "ben diferent".