BlackBerry busca el seu lloc entre els 'smartphones'

Fa un parell d'anys, els mòbils BlackBerry, fabricats per l'empresa canadenca Research In Motion (RIM), eren els reis dels smartphones . D'eina de treball dels executius, la BlackBerry s'havia convertit en la joguina dels adolescents de mig món gràcies al seu prominent teclat qwerty -com el dels ordinadors- i a una aplicació de missatgeria instantània gratuïta entre els seus usuaris.

Tot aquest llustre sembla haver-se esvaït. Els usuaris que volen un telèfon hi-tech es decanten ara per un iPhone o un Android, i han relegat la majoria de models de BlackBerry a una franja de consum menys sofisticada. Durant un temps, els defensors de RIM, i la mateixa companyia, havien justificat aquest moviment amb cert menyspreu: acusaven els crítics d'ajustar-se a una dicotomia Android/iPhone que no era real en molts mercats (sobretot en els emergents, en què les BlackBerry continuen sent aparells d'entrada al segment dels smartphones ) i treien pit de les seves vendes (19.900 milions de dòlars el 2011, amb creixements superiors al 30% els últims dos anys).

Caiguda de beneficis

Però el resultats presentats per a l'any fiscal 2012 -la companyia tot just ha tancat el primer trimestre aquest exercici- demostren que no és un problema de percepció o de gustos. Els ingressos de RIM s'han estancat en els 18.435 milions de dòlars i el benefici operatiu de la companyia ha passat de 4.636 milions a 1.970 milions, una caiguda del 57%. Les últimes setmanes han estat un infern per a la companyia canadenca, que ha vist com la majoria de les firmes d'inversió dels EUA publicaven informes molt negatius sobre les seves perspectives. Els títols de RIM cotitzen per sota dels deu dòlars, que deixen la valoració de la companyia en 5.000 milions de dòlars, el punt més baix dels deu últims anys i la meitat del que val LinkedIn.

Tot i que molts observadors del mercat encara defensen que no estem davant d'un mercat dominat en exclusiva per iPhone i Android, ningú pot negar que aquest dos sistemes operatius són la referència a seguir, com a mínim en un futur pròxim. RIM, que s'ha passat anys defensant el seu teclat físic com a element distintiu i diferencial, acaba de presentar un nou sistema operatiu, el BlackBerry 10, que (sorpresa!) disposa d'un teclat tàctil, una pantalla i un sistema operatiu que recorden molt Android. Tot i que tècnicament aquest sistema operatiu i les seves funcionalitats no tinguin res a envejar a la parella Google-Apple (ni a Nokia ni a Microsoft), RIM ha deixat passar un temps preciós per alimentar i fer créixer el seu propi mercat d'aplicacions. BlackBerry App World disposa de menys de 100.000 aplicacions, cinc vegades menys que l'iPhone, cosa que demostra poc interès dels desenvolupadors i resulta en una oferta menys atractiva per als usuaris.

No tenir les aplicacions que s'han posat de moda, o que arribin tard, suposa una pèrdua de clients en un món en què els operadors s'afanyen a facilitar el canvi de terminal. Tal com diu el president de Nokia, RIM ha tardat a adonar-se que no és una guerra de terminals, sinó d'ecosistemes.