Audenis, música per alimentar l'ànima

Barcelona–“Audenis, el pianista diu que el piano està desafinat i que així no pot fer el concert”.

–“Què dius? Ara vinc i el reviso”.

(Examina el piano) –“El piano està perfectament. Fem una cosa, desmunto la caixa del piano i deixo les eines escampades. Avisa el pianista que vingui”.

(El pianista compareix a l’escenari, veu en Josep treballant amb el piano, observa com el torna a deixar com estava i s’asseu a la banqueta i tecleja uns acords). –“Ara sí, està perfecte!”

Escena real viscuda ja fa molts anys al Gran Teatre del Liceu entre Josep Audenis i un pianista molt famós. Evidentment, al piano no li passava res de res, en Josep el va deixar exactament igual. Però l’ego del pianista havia quedat convenientment saciat. Feina feta.

Una delícia d’anècdota, una de les moltíssimes que Josep Audenis conserva a la memòria. No hi deu haver gaires negocis al món que tinguin exactament els mateixos anys que el seu propietari. Doncs Audenis, al carrer València 316 de Barcelona, n'és un. Es va fundar l’any 1928, el mateix any que va néixer Josep Audenis Masjuan que, amb 96 anys, continua anant cada dia a la botiga per donar un cop de mà als seus fills, Josep i Isabel, que avui comanden el negoci.

Té 96 anys, sí. I si l’oïda no li fallés, continuaria afinant pianos tal com va aprendre al costat del seu pare, Josep Audenis i Rimundi, que va obrir la primera botiga al carrer Balmes 116, on es va estar fins a primers dels anys 80. Durant uns anys, van conviure els dos locals, ja que el 1978, el Josep va poder inaugurar el del carrer València, molt més gran i amb més ambició d’ampliació i nous horitzons. De fet, en un principi només es llogaven i es reparaven pianos, com a herència de Tubau Hermanos, els fabricants de pianos que ocupaven abans el local del carrer Balmes. Al fons de la botiga, encara conserven a tall de relíquia un piano de paret supervivent d’aquells ja llunyans inicis del segle XX.

Entrar a Audenis és un gust per als sentits. Sobretot per a l’oïda i, esclar, també per a l’ànima. És fàcil que algú estigui provant un piano. I molt probablement aquest algú sigui un professional que estigui valorant la possibilitat d’adquirir-lo. O un estudiant, també podria ser. En ambdós casos, hi ha opcions elevades que les notes que en brollin siguin, com a mínim, agradables.

Al pis de dalt hi tenen l’exposició d’instruments a la venda. De tota mena: corda, vent i percussió. El piano és la seva especialitat històrica, per tant, l’estoc és molt superior. Però també hi ha arpes, trompetes, flabiols, guitarres, violins, violes... El mostrari és ampli i variat. Sempre dins de la categoria d’instrument clàssic acústic. A l’instrument electrònic els costa endinsar-s’hi. Ah! I com no fixar-se en els dos tallers de lutier que tenen a la vista, el de corda i el de vent. Tot un regal per al client o per al visitant que senti admiració per aquesta tan preciosa professió.

Instruments i llibres

Cal tenir present una cosa, el pare del Josep, fundador del negoci, va morir el 1946 i, des de llavors, ell i la seva mare, Isabel Masjuan, se’n van fer càrrec. Primers anys de pelegrinatge per les cases afinant pianos i un estoc de més de cent cinquanta pianos disponibles per a lloguer. Anys de molta i gratificant feina. D’això se’n diu tota una vida entregada a un ofici.

Maria Prat, l’esposa del Josep, va tenir la bona vista de voler destinar una part de la botiga –avui el soterrani– a la venda de partitures i llibres de música. La varietat és immensa. De partitures, en tenen unes 30.000! També tenen una secció de regals de temàtica musical: penjolls, polseres, copes, tasses i tota mena de complements. A les lleixes de llibres hi pots trobar biografies, història de la música, teoria, anàlisi, etcètera. Tenen a punt les devolucions de l’estoc sobrant de Sant Jordi, perquè ja fa uns anys que, per a ells, el 23 d’abril també és dia de venda important. Ara ja no fan reparacions ni afinacions de piano a la botiga, però continuen oferint el servei a domicili. D’aquí a tres anys, Audenis arribarà al seu centenari. La bona música continua sonant. Música que alimenta l’ànima.