Adolf Todó: el banquer que va sobreviure a una nacionalització
Adolf Todó és l'únic banquer que pot presumir d'haver-se mantingut al capdavant d'una entitat després de la intervenció del FROB. Aquest economista nascut l'any 1956 a la Bauma, una petita colònia industrial al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages, es va iniciar en les finances al Banc de Sabadell, tot i que l'any 1994 va arribar a la direcció de Caixa Manresa, l'entitat financera del seu Bages natal. Abans, però, va exercir de professor a la UAB i a Esade, on encara conserva la plaça.
Todó, que havia completat els estudis a la Universitat de Califòrnia a San Diego, als Estats Units, gràcies a una beca de La Caixa, va aplicar la seva experiència nord-americana a l'entitat manresana, modernitzant-la i expandint-la.
També va potenciar una ambiciosa obra social, amb actuacions com la restauració de Mont Sant Benet. Com a escriptor aficionat que és, també s'hi va implicar escrivint un llibre juntament amb el seu amic Ramón Carreté titulat L'ombra de Sant Benet .
Salt a Caixa Catalunya
La fama de bon gestor que es va guanyar a Caixa Manresa li va servir d'aval per fer el salt a Caixa Catalunya, on el president, Narcís Serra, el va designar director general.
En contrast amb l'entitat d'on provenia, petita i sense gaire morositat, va arribar a una entitat que s'havia expandit en l'època de la bombolla immobiliària en detriment de la solvència. Va atribuir els problemes de l'entitat a l'etapa anterior, dirigida per Josep Maria Loza.
Todó és apreciat per la seva empenta i la seva capacitat de treball. Tot i això, la dura retallada de plantilla que ha aplicat a l'entitat financera i els canvis en la cultura del treball li han costat fortes tensions amb els sindicats. Valora i entén el tracte personal amb el client amb la mentalitat d'un botiguer.
Una de les primeres campanyes de CatalunyaCaixa va consistir a oferir als seus clients l'assessorament a domicili de tècnics de l'entitat. Pep Garcia, un columnista del diari Regió7 , va ironitzar sobre la campanya demanant que el mateix Todó l'assessorés. El director de l'entitat li va trucar per concertar una cita i es va presentar a casa seva per complir la petició.
Apassionat del motociclisme, no es perd ni una cursa i té el despatx decorat amb tres cascos dedicats per Àlex Crivillé, Carles Checa i Marc Márquez, a qui patrocina. Afirmen que dirigeix l'entitat com una cursa, en què cal agafar cada revolt millor que el contrincant i, sobretot, no caure.
Tot i estabilitzar la morositat, l'entitat va ser nacionalitzada pel FROB. Todó no va ser substituït, ja que molts membres del Banc d'Espanya, antics companys seus als EUA, i el mateix governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, confiaven que aconseguís reflotar l'entitat.
Supervivent del FROB
L'entrada del FROB el va convertir en president executiu i li va abaixar el sou a 300.000 euros anuals, des del màxim d'1,55 milions que podia cobrar amb els incentius.
Els seus detractors li retreuen que "no té sentiment de caixa", i asseguren que tant podria estar al Santander com al BBVA. La subhasta de CatalunyaCaixa, que podria integrar l'entitat catalana en algun dels gegants financers espanyols o fer que acabi en mans del Banc Sabadell, s'ha ajornat enmig de la crisi generada per Bankia. Robert Tornabell, que va ser company d'Adolf Todó a Esade, destaca que en cas que CatalunyaCaixa acabés integrada en alguna entitat espanyola les dues principals pèrdues per a Catalunya serien la gestió de la Pedrera i el lideratge d'Adolf Todó. Però la Pedrera s'autofinança i vola sola. I Todó també.
