El llarg adéu als revolucionaris SMS

Durant la matinada del 31 de desembre del 2008 en només set hores els missatges SMS van generar a les operadores espanyoles un benefici pròxim als 18 milions d'euros. A partir d'aquest dia va començar la seva lenta agonia, que ja dura quatre anys i que amenaça el sector de la telefonia mòbil de desposseir-lo d'un dels negocis més rendibles que ha tingut mai. L'arribada dels mòbils amb accés a internet ( smartphones ) i dels programes de missatgeria com WhatsApp ha fet que molts usuaris deixessin de veure'ls com un recurs comunicatiu econòmic per considerar-lo un servei car.

La crisi ha ajudat a estendre aquesta interpretació: la caiguda en els enviaments de missatges curts va molt lligada al descens de les trucades i l'abandonament de moltes línies. El 2008 els SMS van suposar 451 milions d'euros per només 183 milions el 2011, segons dades revelades la setmana passada per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). I tots aquests descensos estan relacionats amb la reducció del pressupost de les famílies, sobretot en l'àmbit de la immigració, que era abans de la crisi un dels col·lectius més actius en l'ús del mòbil.

El juny del 2008 el director financer de Vodafone Internacional va culpar la crisi immobiliària espanyola del seu espectacular descens d'ingressos. Andrew Halford va assegurar llavors que els immigrants que treballaven en la construcció deixaven de consumir telefonia tan bon punt es quedaven a l'atur. Des d'aleshores l'atur no ha parat de créixer.

Un èxit inesperat

El més paradoxal d'aquest negoci és que va sorgir d'una manera inesperada en la dècada del 2000, impulsat per l'ànsia de la gent jove de consumir comunicació mòbil a uns preus inferiors a les trucades de veu. Tenir un mòbil fa deu anys no era una cosa a l'abast de tothom i pràcticament es reduïa a un ambient adult i professional al qual ni joves ni immigrants tenien accés.

Per tant, aquesta franja d'edat va haver d'obrir-se pas en l'àmbit de les telecomunicacions a força d'enginy: comprar els mòbils més barats del mercat i amb contractes de prepagament. Després els van fer servir gairebé exclusivament per comunicar-se amb els seus contactes per SMS. El cost d'un missatge curt de 140 caràcters era el mateix que el d'un sol minut d'una trucada: 15 cèntims d'euro.

A mitjans del 2005 aquest mètode -ideat en principi per confirmar entre enginyers d'una operadora que una determinada zona tenia cobertura- va passar de ser desconegut a saltar al prime time de les cadenes de televisió: els SMS van suposar uns ingressos pròxims als 360 milions d'euros en el sector en el segon semestre d'aquell any. Havia nascut un fenomen i ho havia fet fora del control de les empreses.

Lluny de desesperar-se, les operadores van esprémer el fenomen SMS oferint paquets de centenars de missatges a preus reduïts. El motiu era que, tot i que donessin molt menys diners que la veu, eren fins a 600 vegades més rendibles, ja que un missatge de text pràcticament no ocupa espai a les ones 3G. Si un minut de veu ocupa 90.000 bytes i es cobra a 15 cèntims, un SMS només ocupa 140 bytes i es cobra al mateix preu.

Infraestructura

Els SMS garanteixen que s'evitaran col·lapses en hores punta i que, per tant, no caldrà fer noves inversions d'infraestructures de telecomunicacions, una cosa sempre enutjosa i cara. Amb la veu i els SMS, a més, les operadores sumaven a la seva pròpia infraestructura el control del que es movia per les seves xarxes, cobraven per cada byte desplaçat.

No obstant, l'arribada -el 29 de juny del 2007- d'una nova revolució va canviar el signe dels esdeveniments. Aquell dia es va anunciar el primer iPhone, un telèfon intel·ligent i amb accés a la internet mòbil que va seduir el món sencer. No era el primer de la seva espècie: Nokia ja en tenia models solvents i BlackBerry era cèlebre entre els professionals, però sí que va ser el que va popularitzar l'accés a la xarxa en moviment.

L'iPhone va marcar un abans i un després en la història de la telefonia. En l'abans van quedar els mòbils tradicionals, sense accés web. I en el després hi havia els smartphones , amb els quals es podia navegar per internet i fins i tot intercanviar missatges com a l'ordinador. I tot a un sol preu, una tarifa plana de dades. Ja no calia pagar 15 cèntims per missatge.

Era només qüestió de temps que apareguessin programes, com WhatsApp i BlackBerry Messenger, per fer missatgeria instantània entre els contactes de l'agenda del telèfon i destrossar el negoci dels SMS. El que era difícil de preveure és que no s'aturarien aquí. Segons alguns estudis, a finals de 2013 els usuaris de smartphones igualaran el temps mitjà que dediquen a les converses de veu al que passen enviant missatges per WhatsApp. Uns missatges, per cert, sobre els quals els operadors no cobren cap peatge, a diferència del que passava amb les converses i els SMS.