De tècnica a IBM a trencar la tradició francoalemanya a Airbus

L'estratosfèric salt professional d'una directiva espanyola ha marcat la setmana. Amparo Moraleda serà nomenada presidenta del gegant aeronàutic Airbus l'octubre vinent, i trencarà així amb la tradició francoalemanya que fins ara perseguia el màxim càrrec al consorci europeu. Les funcions executives, però, continuaran en mans del conseller delegat, el francès Guillaume Faury. En canvi, la continuïtat seguirà a una altra companyia del sector aeronàutic: aquesta setmana Maurici Lucena ha estat reelegit president d'Aena per a quatre anys més, fins al 2030.

Amparo Moraleda

Futura presidenta d'Airbus

El segell espanyol a Airbus va arribar l'any 1971, quan l'empresa espanyola Construcciones Aeronáuticas, SA, més coneguda per l'acrònim CASA, es va incorporar al consorci que francesos i alemanys –i de forma indirecta els anglesos– havien constituït el desembre del 1969. Des d'aleshores, aquest origen del gegant del sector aeroespacial i militar ha marcat l'alta direcció amb una alternança francoalemanya a la presidència. A partir de l'octubre, però, Espanya s'hi farà un lloc per primera vegada a la història: Amparo Moraleda (Madrid, 1964) serà nomenada presidenta d'Airbus a escala global.

Moraleda va arribar al consorci europeu l'any 2015 per representar l'Estat (Espanya té una petita part del capital social) al consell d'administració com a consellera independent. Això sí, ocuparia el càrrec que aleshores ostentava Josep Piqué, qui va apostar per ella, amb la paradoxa que l'Estat, a través de la SEPI, hi va votar en contra. L'aleshores ministre d'Economia, Luis de Guindos, volia que fos Belén Romana, presidenta de la Sareb, l'anomenat banc dolent, qui ocupés aquella cadira.

Més de deu anys després del seu aterratge al gegant aeronàutic, Moraleda reforçarà el seu perfil com una de les directives més influents i amb més poder. "El poder no se cedeix, el poder s'ha de conquerir. Aquí és on tenim la nostra assignatura pendent més gran: tenir realment el desig i la determinació de conquistar aquest poder. Però no sé si estem disposades a pagar el preu que això suposa", ha reflexionat Moraleda aquesta mateixa setmana en declaracions a la revista Telva.

La directiva madrilenya es va formar com a enginyera industrial a la privada Universidad Pontificia Comillas el 1987, i després va fer un màster en administració d'empreses a l'escola de negocis també privada Iese. Va començar la seva trajectòria professional a IBM Espanya quan tenia 23 anys com a tècnica de sistemes, i des d'aleshores no va deixar d'escalar posicions fins a convertir-se en directora general d'IBM per a Espanya i Portugal quan tenia 36 anys. Ella mateixa ha definit una part d'aquesta etapa com "un màster intens en viu i en directe". També n'ha destacat el fet que aconseguís dur a Barcelona el MareNostrum (els primers anys, IBM en va ser l'integrador principal): "Vam aconseguir portar el superordinador a Espanya. Vam passar de no tenir capacitat en supercomputació a ser la primera unitat d'Europa", destacava en una entrevista a El País Semanal l'any 2005. "Vaig fer el que vaig poder per portar-lo a Espanya amb l'ajuda de les institucions", va explicar.

La directiva va deixar el grup informàtic i tecnològic dues dècades després perquè la va fitxar Iberdrola com a directora d'operacions de la divisió internacional. El seu pas per l'elèctrica, però, va durar només tres anys. Al llarg de la seva carrera professional ha ocupat cadires en diferents consells d'administració. Destaca la presència a CaixaBank (va ser vicepresidenta fins al febrer passat) i Vodafone, i anteriorment ha ocupat càrrecs a Solvay, Melià Hotels, Corporació Financera Alba, Alstom i Faurecia, entre altres empreses.

El canvi a Airbus arriba en ple boom de la defensa, una de les principals línies de negoci de la companyia a escala internacional, però també a l'Estat. A Espanya, Airbus fabrica des de l'avió militar A400M fins a components clau per a satèl·lits que utilitzen els exercits per a les seves comunicacions. "Des del govern espanyol sempre s'ha volgut que hi hagués espanyols al màxim rang corporatiu possible", indica una font del sector industrial. Javier Sánchez Segura, president d'Airbus Espanya des de finals del 2024, era fins ara un dels espanyols amb més influència dins el grup pel seu càrrec com a director d'operacions d'Airbus Defence and Space.

"La presència de Moraleda liderant el consell d'administració d'Airbus beneficia de ple Espanya", ha afirmat el president del Consell Aeronàutic, Antonio Conde, en declaracions al digital La Voz de Cádiz. La localitat andalusa acull una de les plantes d'Airbus a l'Estat. La designació de Moraleda es veu com una possibilitat d'increment de la càrrega de treball sobretot després del tràngol pel tancament de la planta de Puerto Real l'any 2021 i que va abocar tota la producció en un únic centre a la badia gaditana.

Qui hi ha coincidit amb ella en destaca la seva "creença per la globalització". De moment, el que ja ha mostrat és una aposta per l'europeisme: "Europa té grans reptes al davant [...] Ha externalitzat l'energia amb Rússia, la indústria amb la Xina, la defensa amb els Estats Units i també la tecnologia [...] És hora de passar a l'acció", ha declarat Moraleda a Telva.

Maurici Lucena

12 anys al capdavant d'Aena

També hi ha hagut moviments a Aena, el gestor aeroportuari espanyol. La junta general d'accionistes de la companyia ha reelegit Maurici Lucena  (Barcelona, 1975) com a president per a quatre anys més. D'aquesta manera, Lucena encara el seu tercer mandat a Aena, on va arribar l'any 2018 amb el canvi de govern a la Moncloa i, per tant, apadrinat per Pedro Sánchez –com que l'Estat té un 51% d'Aena la proposta de president que presenta al consell d'administració és la que s'aprova per majoria.

Amb aquest nou mandat, Lucena podria sumar 12 anys al capdavant del gestor aeroportuari i esdevenir el directiu que més anys haurà pilotat l'empresa. Lucena té al davant el repte de materialitzar un pla inversor històric –el tercer document de regulació aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031– que compta amb una inversió regulada de 9.991 milions d'euros i que també inclou una alça de les taxes aeroportuàries, cosa que li ha obert una guerra amb les aerolínies, especialment amb la irlandesa Ryanair.

L'altre gran repte és el de l'ampliació de l'aeroport del Prat i que defensa amb fermesa des que es va posar damunt la taula malgrat la reticència d'una part de la població, així com d'organitzacions mediambientals i fins i tot alguns partits per l'impacte ecològic.

Arturo Mac Dowell

President d'AEFI

L'Associació Espanyola de FinTech i InsurTech (AEFI) ha aprovat per unanimitat, en el marc de l'assemblea general celebrada aquest dijous, la renovació íntegra de la junta directiva per a un nou mandat de quatre anys. Aquesta decisió suposa un suport clar dels associats a la tasca desenvolupada en els darrers exercicis i consolida la continuïtat de l'estratègia impulsada per l'actual equip directiu, en un moment especialment significatiu, en coincidir amb el desè aniversari des de la creació de l'associació. D'aquesta manera, Arturo Mac Dowell continuarà com a president de l'associació, acompanyat per Silvia Escámez i Rodrigo García de la Cruz a les vicepresidències. Completen la junta directiva de l'AEFI Pilar Andrade, Alfonso Ayuso i Ángela Aso com a vocals, juntament amb Felipe Cavero com a secretari general.

Jaume Balaguer

President de Texfor

L'assemblea general de Texfor (Confederació de la Indústria Tèxtil) ha aprovat el relleu a la presidència de l'organització. Jaume Balaguer, membre de la junta directiva en representació d'AITPA, assumeix la presidència de la patronal tèxtil per als 2 anys vinents, en substitució de José María Mestres, que tanca una etapa de sis anys al capdavant de l'entitat. La nova junta directiva estarà encapçalada per Balaguer com a president i Mireia Cazador com a vicepresidenta.

Amb aquest relleu, Texfor inicia una nova etapa en un context especialment exigent per a la indústria tèxtil, marcat per la pressió regulatòria, la competència global, l'augment dels costos i la necessitat de reforçar la capacitat industrial a Europa. A l'assemblea, Mestres i Balaguer van compartir una mateixa preocupació: la necessitat que les empreses tinguin un entorn raonable per poder invertir, adaptar-se i continuar aportant valor.

Yésica Hernández Brichis

Directora d'afers regulatoris d'AstraZeneca

AstraZeneca ha reforçat la seva estructura a Espanya amb dos nomenaments nous. Yésica Hernández-Brichis ha assumit el càrrec de directora mèdica de biofarma i directora d'afers regulatoris d'AstraZeneca España, i Ana Pérez Fernández ha estat nomenada directora de negoci de l'àrea cardiovascular, renal i metabolisme (CVRM). D'aquesta manera, la companyia consolida àrees clau per al seu desenvolupament al país i reafirma l'aposta pel talent intern i el lideratge femení dins de l'organització, amb la derivada d'haver aconseguit un 75% de representació femenina al comitè de direcció.