L'empresari que va salvar Royal Dutch de la fallida per convertir-la en una gran petroliera

Encara que no n'estiguem pendents, el petroli sempre discorre pel subsol de les nostres vides, com a element fonamental de la majoria d’activitats que portem a terme. Però de tant en tant, abandona la seva discreció i passa a formar part dels titulars de les notícies, mai per una bona causa. Avui dia tornem a viure un d’aquells períodes en què les informacions sobre el preu del cru ens martiritzen i amenacen el nostre estil de vida. L’or negre és el gran aliment de la societat capitalista des de la segona meitat del segle XIX, però mentre avui dia els grans operadors són multinacionals sense rostre, durant moltes dècades els qui feien i desfeien en aquest sector eren personatges molt reconeguts, com és el cas de Jean Baptiste August Kessler.

Les coses del món global de mitjan segle XIX van fer que Kessler vingués al món a l’actual Indonèsia, que en aquell moment era un territori de les Índies Orientals Neerlandeses. Després de deixar abandonats els estudis universitaris que havia encetat als Països Baixos, la terra dels seus progenitors, va retornar al seu lloc de naixement per mirar d’obrir-se camí a la vida. Abans del canvi de residència va tenir temps d’acumular certa experiència treballant en un banc que, precisament, tenia molts vincles amb les colònies asiàtiques. La seva vida semblava destinada al comerç de productes colonials, com ja havia fet el seu pare –capità de vaixell– però la mà del seu sogre ho va canviar tot.

L’emprenedor Aeilko Jans Zijlker, que havia creat una petita companyia de prospeccions petrolieres, va morir sobtadament el 1890 i la firma va entrar en crisi. Sense el seu líder, la Maatschappij tot Exploitatie van Petroleumbronnen in Nederlandsch-Indië (Companyia per a l’Explotació de Pous de Petroli a les Índies Neerlandeses, més tard coneguda simplement com a Royal Dutch), quedava al caire de la fallida i és aquí quan el sogre de Kessler, membre del consell d’administració, va pensar que potser el seu gendre hi podria fer alguna cosa. La realitat és que l’empresa disposava de concessions i havia arribat a descobrir petroli, però els recursos tècnics eren molt precaris i hi regnava un desgovern important. Va acceptar el repte i el que es va trobar era encara pitjor del que li havien explicat.

Si alguna cosa caracteritzava Kessler era la seva empenta, un aspecte fonamental per treure la companyia del pou en què estava immersa. Per fer-ho encara més complicat, les principals explotacions de la companyia estaven a Sumatra, on el clima és molt hostil i hi sovintegen les malalties tropicals. L’alegria per les primeres gotes de petroli que van brollar a través de les canonades de la companyia, a començaments del 1892, va durar poc, perquè els resultats de les explotacions es van capgirar ben aviat i el fantasma de la fallida va tornar a sobrevolar el negoci. La insistència de Kessler va permetre descobrir noves bosses de petroli que, ara sí, van propiciar el gran salt empresarial que ell desitjava. El preu que havia pagat era el deteriorament de la seva salut, una circumstància que aviat li passaria factura.

Un dels darrers encerts de Kessler va ser el fitxatge d’un jove de la Netherlands Trading Society (avui, ABN-Amro) a qui va oferir unir-se a la Royal Dutch. Aquesta jove promesa es deia Henri Deterding, de qui vam parlar durant l’estiu de fa quatre anys i que esdevindria un mite al capdavant de l’empresa. Un altre llegat important va ser l’inici de les converses amb el màxim responsable de la britànica Shell, Marcus Samuel, per tal de fusionar les dues companyies. Com dèiem, després d’una dècada de feina intensa a les índies, la salut de Kessler s’havia deteriorat molt, fins al punt que el desembre del 1900 es va veure obligat a prendre’s un descans i viatjar fins als Països Baixos per recuperar-se. Però ja no hi va ser a temps, perquè quan el seu vaixell atracava al port de Nàpols, va patir un atac de cor i va morir. La seva vida es va aturar just un dia abans del seu quaranta-setè aniversari. Una vida curta, però amb molta obra feta.

El substitut de Kessler al capdavant de l’empresa no va ser cap altre que Deterding, destinat a liderar la Royal Dutch durant trenta-sis anys. El 1907, Deterding i Samuel va acordar la fusió de la qual Kessler havia posat les primeres bases i, molts anys després, quan el mateix Deterding es va jubilar, qui agafaria el relleu al lideratge de la Royal Dutch Shell seria August Kessler Jr., és a dir, el fill del nostre protagonista, amb el que es tancaria un cicle a la història de l’empresa.