La poètica mort de Jaiku, el Twitter de Google que va deixar de piular
L'aplicació, creada per un finès i comprada pel cercador, es va posar en marxa un mes abans que s'estrenés la plataforma de l'ocell blau
BarcelonaCada any, per Dissabte Sant, una corrua de melòmans enfila la carretera que duu a Guovdageaidnu. És un petit poble de 3.000 habitants situat al nord de la Lapònia, a Noruega. Allà, s'hi celebra el concurs més important de joik, un estil de música tradicional cantada a cappella o acompanyada d'un tambor que relata històries en llengua sami.
El 2005, a 1.172 quilòmetres del certamen, el jove emprenedor Jyri Engeström barrinava quin nom podia posar al seu flamant projecte. Havia ideat una xarxa social de microblogging en la qual els usuaris podien compartir opinions i anècdotes molt breus, condensades en pocs caràcters de text. Aleshores, Twitter encara no existia. Un dia, assegut al seu escriptori d'Hèlsinki, a Finlàndia, se li va il·luminar la bombeta: l'anomenaria Jaiku, un homenatge als haikus -poemes curts japonesos-, però també als joiks. No s'imaginava pas que aquell nom traspassaria fronteres i arribaria a orelles dels directius de Google, que quedarien fascinats amb la seva xarxa social. La història de Jaiku, com els joiks, té poesia i èpica a parts iguals.
El relat comença a la capital finlandesa, amb un petit equip de desenvolupadors encapçalat per Engeström. "Com a sociòleg, estava convençut que el microblogging tenia un gran poder per canviar les societats i tots nosaltres vam dedicar-nos en cos i ànima a crear el servei", recordava el creador en una entrevista a la revista Signal v. Noise. Va posar-se en marxa el febrer del 2006, un mes abans que Jack Dorsey inaugurés la xarxa de l'ocellet blau, i va tenir una bona rebuda. Massa i tot, potser. "No prevèiem que la gent s'hi sumaria tan de pressa i vam patir problemes d'escalada", apuntava el fundador.
Però, un any després, aquest escull ja era aigua passada: a Google li va agradar la iniciativa, va treure el talonari i va comprar Jaiku per prop de 12 milions de dòlars, segons la premsa especialitzada. L'eufòria va envair Engeström. "El nostre equip està molt emocionat per treballar amb Google i desenvolupadors entusiasmats és sinònim de grans innovacions", va confessar. La compra de Google suposava la continuïtat de l'equip que havia creat Jaiku i la promesa de construir un servei renovat, més escalable i integrat amb un projecte que tot just treia el nas: Android.
Tota narració té un gir de guió i el de Jaiku es va produir poc després de posar els peus a Google. Arran de l'operació, Jaiku va deixar d'acceptar, temporalment, nous usuaris a la xarxa social. Els primers mesos, l'equip es va integrar a les dinàmiques de la companyia del cercador i Jaiku es va adaptar als sistemes de Google. Tanmateix, al cap de deu mesos, les inscripcions continuaven tancades. Els usuaris que hi quedaven es queixaven que la plataforma era massa lenta. En paral·lel, Twitter refilava amb força i cada cop guanyava més usuaris. Jaiku havia caigut al forat negre de Google: el 2009 va llançar el nou projecte de Jaiku en codi obert, que s'encarregaria de mantenir un equip de voluntaris. L'equip original va abandonar la multinacional tecnològica i el 2012 va deixar d'oferir servei.
"El cas de Jaiku ens recorda que ser adquirit per una gran companyia no garanteix automàticament l'èxit d'un projecte –explica Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la UPF–. De fet, molts cops condueix al fracàs i la frustració i desvirtua solucions genuïnes que haurien pogut créixer de forma natural".