El menestral de Reus que va fundar una petroliera

Durant la primavera del 2021 vam dedicar una entrega d’aquesta sèrie a parlar d’un empresari fonamental del país, Eduard Recasens Mercadé, fundador del Banc de Catalunya i persona clau a d’altres empreses importants, com les petrolieres Campsa i Cepsa. Però parlar de Recasens i no fer-ho del seu company d’aventures en molts d’aquests negocis seria un oblit inexcusable. Per tant, avui parlarem d’Evarist Fàbregas, un altre reusenc universal.

Els orígens de Fàbregas cal trobar-los molt lluny de les grans empreses que anys després acabaria dirigint, perquè els seus pares eren menestrals amb una petita explotació tèxtil on ell va tenir les seves primeres experiències professionals. Encara que no va cursar ensenyament reglat, sí que es va preocupar d’acumular coneixements que li fossin útils, com la comptabilitat. Després d’agafar experiència treballant per al seu oncle, que era agent de duanes, va decidir posar-se pel seu compte com a consignatari (1891). Amb els recursos que aquesta activitat li va proporcionar va poder-se estendre a d’altres àmbits, com el transport i l’obra pública, a través de la firma Folch i Fàbregas (1904), i l’exportació de fruits secs i alcohol, mitjançant l’Exportadora Agrícola Espanyola. Poc després, el 1908, va fer un salt important en la seva activitat empresarial perquè va adquirir un vapor per poder fer transport marítim. Va ser l’embrió de la naviliera Fàbregas i Garcias que, com va succeir amb totes les companyies d’aquest sector, va revelar-se com un gran negoci durant la Primera Guerra Mundial. Passat el conflicte bèl·lic i reconstruïdes les flotes europees, les activitats de la naviliera ja no eren tan lucratives i va acabar abaixant la persiana el 1924. Una trajectòria semblant a la de la família Tayà, dels qui en vam parlar fa temps.

En paral·lel a l’activitat empresarial, Fàbregas va fer palesa la seva vocació política militant a diferents organitzacions de caràcter catalanista i d’esquerres, com Foment Nacionalista Republicà (1906), que tenia com a òrgan de comunicació el diari Foment (1906-1936), fundat i finançat pel mateix Fàbregas. Abans, a les darreries del segle XIX, ja havia militat a l’espai polític catalanista mitjançant el Partit Federal i el Centre Republicà Democràtic Federal.

Però tornem al territori dels negocis, perquè la seva gran ambició empresarial el va dur a reconstruir la firma consignatària que havia creat anys abans per donar-li una nova dimensió, i així va néixer Transports, SA, una societat on va repartir bona part de les accions als treballadors. Uns anys abans, i després de passar per la Caixa de Pensions, va decidir crear una banca (1917) amb el seu amic Eduard Recasens, de qui hem parlat de bon començament. Aquesta entitat seria l’embrió del seu gran projecte vital, el Banc de Catalunya, un banc amb el propòsit de prendre el relleu del desaparegut Banc de Barcelona i de liderar el mercat. Ben aviat, fins i tot abans d’emprar la marca Banc de Catalunya, van constituir un grup empresarial al voltant del banc mitjançant la inversió en empreses com l’Exportadora Agrícola Espanyola, la Industrial Cotonera, la Societat Espanyola de Construccions Elèctriques, la cimentera Sanson, Construccions i Ferrocarrils i el Banc de Crèdit Industrial. També van vincular-se a tot un eixam de bancs catalans de diverses localitats.

Amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera i l’afany monopolitzador del general, es va constituir la Campsa (Compañía Arrendataria del Monopolio del Petróleo, SA), on Fàbregas, juntament amb Recasens, hi va tenir molt a veure, ja que el Banc de Catalunya va ser un dels membres de pool guanyador del concurs per gestionar la petroliera. Per sobre de la participació del 5% que tenien els catalans hi havia el Banco Hispano Americano, el Banesto, el Bilbao i el Vizcaya. Més tard, l’any 1929, discrepàncies en la gestió van portar al contingent català a fundar una altra companyia, la Cepsa (Compañía Española de Petróleos, SA), per on passaria Evarist Fàbregas, juntament amb Recasens i Carceller (avi de l’actual propietari de la cervesera Damm).

Problemes amb el govern republicà

Però amb l’arribada de la República, les relacions entre el Banc de Catalunya i el govern d’Alcalá-Zamora no van ser especialment bones, fins al punt que per obra i gràcia del ministre d’Hisenda del moment, Indalecio Prieto, la República va fer retirar els dipòsits que la Campsa tenia al banc català, fins a provocar la seva fallida. La caiguda del banc va ser el començament del declivi de Fàbregas tant en l’àmbit empresarial com en el polític. Coincidint amb el començament de la Guerra Civil es va traslladar a viure a una torre al Passeig de la Bonanova de Barcelona, on va morir el setembre del 1938.

Segons el germà d’Eduard Recasens, Fàbregas era “un reusenc típic, generós, desbordant d’humanitat. Va fer possible moltes empreses, va omplir molts afanys, va ajudar a convertir molts somnis en realitat”. Cal afegir que al llarg de la seva vida va deixar una gran quantitat d’obres de filantropia, sobretot al seu Reus natal.