Era el 23 de juliol del 2015 quan SAP, l’empresa líder en desenvolupament de programari informàtic per a empreses, feia públic un nou comunicat: “La cadena de supermercats Lidl desplegarà les solucions de SAP per simplificar i centralitzar la seva estructura informàtica”. El titular s’havia fet esperar, però finalment, després d’anys gestant-se, l’acord s’havia formalitzat. La multinacional n’estava cofoia i en treia pit. “Durant més de 40 anys, l’exitosa cadena de supermercats Lidl ha anat creixent a escala mundial gràcies a la venda de productes d’alta qualitat a preus reduïts, però si vol seguir escalant posicions, necessita un nou sistema informàtic”, explicava.
La companyia assumia la responsabilitat d’implantar un programari que permetés millorar, simplificar i monitoritzar d’una manera més àgil les dades referents a compres i a temes logístics que Lidl generava. La cosa, però, no venia de nou. SAP i Lidl ja havien començat a treballar-hi el 2011, provant el nou sistema de control de dades a Austràlia. Havia anat bé i les proves es van estendre a Irlanda del Nord i als Estats Units, on la companyia alemanya estava intentant fer-se un lloc. Era una aposta ambiciosa: volia centralitzar les dades de 10.000 punts de venda distribuïts en 29 països en una única central d’emmagatzematge, a Alemanya. I això, esclar, també tenia un cost que la premsa especialitzada va xifrar en 500 milions d’euros.
A principis deL 2016 tot anava rodat. “Hem aconseguit que els informes d’inventari es puguin consultar pràcticament en temps real”, explicava l’empresa. “Hem completat la integració de més de 30 sistemes de la infraestructura existent al nou sistema”, exposava, orgullós, René Sandführ, vicepresident executiu de sistemes informàtics a Lidl. Alexander Sonnenmoser, membre de la junta directiva de Lidl, també hi deia la seva: “Tenir uns sistemes globals moderns i flexibles és el principal factor d’èxit per als negocis actuals”.
L’any passat, però, saltava una notícia que ho trastocava tot: després de set anys, Lidl havia decidit trencar el contracte i aturar el projecte. La raó? L’elevat cost d’exportar el sistema a tots els seus milers de punts de vendes i als prop de 150 centres de logística. D’explicacions, poques, però, més enllà del preu, la premsa especialitzada va atribuir el fracàs a un temps d’implantació massa prolongat i a un cost que s’incrementava per moments.
Per acnseguir tenir una cadena de producció integrada, “una gestió eficient de la informació és crucial -explica Walter Garcia-Fontes, degà d’economia de la UPF-. Però l’adopció d’un nou sistema tecnològic d’informació implica uns reptes considerables”. Per a l’expert, la incorporació de tecnologia tan sols és possible si s’innova també en l’organització de la mateixa empresa. “En el cas de Lidl, requereix un canvi de cultura empresarial important”, opina. Però per a Walter també és clau planificar bé el pressupost i el termini d’execució. “Quan algun d’aquests requisits falla, tot se’n va en orris”, conclou.
+ Detalls
La lliçó
“L’adopció d’un nou sistema tecnològic d’informació és un repte per a les empreses -adverteix Walter Garcia-Fontes, degà d’economia de la UPF-. Més enllà de tenir a punt el sistema, cal que hi adaptin la cultura empresarial i que hi hagi un desplegament temporal factible i una predicció dels costos i beneficis”