Josep Maria Martínez: “Hem aconseguit mantenir viva la botiga de màgia més antiga del món”

El Rei de la Màgia va néixer a finals del segle XIX, fruit dels esforços d’un mag barceloní que havia triomfat a l’Argentina.

Es deia Joaquim Partagàs. Quan tenia 20 anys, va marxar a l’Amèrica del Sud i es va convertir en un famós prestidigitador, seguint l’estela de Fructuós Canonge, un dels mags més influents del segle XIX. El 1878 va tornar a Barcelona i va decidir obrir-hi El Rei de la Màgia, al carrer Princesa. Durant els anys següents va alternar la botiga amb la seva trajectòria als escenaris fins que, el 1894, va decidir obrir el seu propi teatre a la Rambla. Hi cabien 40 persones. Quan va morir, el negoci va anar a parar a mans de Carles Bucheli, un gran amant de l’obra de Partagàs i expert en el món comercial. Va mantenir El Rei de la Màgia amb bona salut fins que, just l’any que se celebrava el centenari de la botiga, va morir.

I aleshores, vostè i la seva dona van agafar-ne les regnes.

Era el 1984. Teníem una companyia que es deia La Capsa Màgica i gaudíem d’una certa fama. Però quan ens vam adonar que El Rei de la Màgia estava a punt de tancar portes, vam decidir embarcar-nos en la tasca de fer reflotar el negoci. No podíem deixar que desaparegués. Vivíem fent bolos i, amb els diners que en trèiem, manteníem la botiga. Vam trigar tres anys a fer que funcionés. Ara, després d’una crisi duríssima, les coses ens van bé. Som la botiga de màgia més antiga del món que encara continua oberta al mateix local on va néixer. També hem obert un teatre-museu que complementa el negoci.

De fet, cada vegada queden menys botigues com la seva: centenàries i al centre de Barcelona. Com ho viuen?

Els establiments amb olor de ranci i amb pols a les prestatgeries estan en perill d’extinció. Normalment, aquest tipus de botigues antigues són al centre de les ciutats, on el preu del sòl s’ha anat disparant amb el pas dels anys. Això ens demana adaptar-nos constantment per aconseguir ser més rendibles. Però, en canvi, molta gent jove no té ganes d’arribar a aquests nivells de sacrifici i els negocis acaben abaixant les persianes. La majoria es converteixen en franquícies estranyes que ningú entén com poden sobreviure. Potser són màquines de rentar diners. Cal que les administracions ens ajudin. Si mantenen monuments, façanes, esglésies i catedrals, ¿per què no poden ajudar a mantenir vives les botigues centenàries? També formem part del patrimoni.

Quin tipus de clients tenen?

Devem ser la botiga de Barcelona més fotografiada pels turistes. Els creueristes, per exemple, visiten la Sagrada Família, el Museu Picasso i el Rei de la Màgia. Molts d’ells hi entren i compren. Ara bé, la majoria dels nostres clients són d’aquí. Som un equip de vuit persones. Ens visiten des de nens petits fins a senyors de 80 anys; amateurs i professionals. La màgia és una droga.

Són el comerç més antic que ven articles de màgia però no l’únic. ¿Els ha afectat la irrupció de plataformes com Amazon?

Sí. Tot i això, a la botiga sempre expliquem com funcionen els articles i els hi deixem provar. Això Amazon no ho ofereix. Ara bé: tenim clients que venen, ens ho fan explicar tot i després ho acaben comprant a Amazon perquè els surt un pèl més barat. Competir-hi en preu és complicat. Què hi farem.