Dennis Ritchie, el desconegut ídol de milions d’informàtics
El físic i matemàtic nord-americà va crear el llenguatge de programació C i va desenvolupar el sistema operatiu Unix
El 5 d’octubre del 2011 va morir Steve Jobs, el conegudíssim fundador de la companyia tecnològica Apple. Les setmanes posteriors els mitjans es van omplir d’obituaris, cròniques i homenatges dedicats al geni de San Francisco, un emprenedor que havia fet créixer la seva empresa fins a convertir-la en un dels gegants de la indústria nord-americana i que també havia aconseguit que els seus productes ocupessin un lloc destacat en la cultura popular de tot Occident. Que el món s’aturés per lloar Jobs es pot considerar del tot raonable, però el que la majoria de la gent no sap és que, amb tant de soroll, un dels efectes col·laterals va ser que els mitjans gairebé no van tenir ni temps ni espai per tractar la defunció, només una setmana més tard, d’un geni de la informàtica amb una transcendència similar a la de Jobs; estem parlant de Dennis Ritchie, el creador del llenguatge de programació C i desenvolupador del sistema operatiu Unix.
A diferència de Jobs, Ritchie sí que tenia titulació universitària, perquè a començament dels seixanta va estudiar física i matemàtica aplicada a la Universitat Harvard. Allò el va dur a fer un doctorat en què la tesi duia per nom Complexitat computacional i estructura de programes. Malgrat haver acabat la tesi amb èxit, les biografies de Ritchie sempre destaquen que no va obtenir el títol de doctor perquè no va complir el darrer tràmit del procés: enviar una còpia enquadernada de la tesi a la biblioteca de la universitat.
El 1967 va entrar als laboratoris Bell, una entitat amb llarga tradició als Estats Units i que en última instància procedeix dels centres d’investigació d’Alexander Graham Bell després d’inventar el telèfon. Una companyia telefònica de l’època, AT&T, va quedar-se amb la propietat d’American Bell, i acabaria gestionant els laboratoris Bell. Per cert, molts anys més tard de la invenció del telèfon, el 2002, una resolució del Congrés dels Estats Units va atorgar la titularitat de l’invent a l’italià Antonio Meucci en detriment de Bell. D'altra banda, i també com a curiositat, el pare de Ritchie, un expert en circuits de commutació, havia treballat durant molts anys als laboratoris Bell.
Tornant al cas que ens ocupa, l’ecosistema que Ritchie va trobar a can Bell va ser l’adequat perquè pogués tirar endavant els seus projectes i acabés per crear el llenguatge C (1969-1972) i el famós Unix (1969). Una altra de les peces clau en la creació d’aquest sistema operatiu va ser l’informàtic i enginyer elèctric Ken Thompson (1943). A tots dos les seves iniciatives els van valdre la consecució del premi Turing el 1983, un guardó considerat el premi Nobel de la informàtica.
La importància d'Unix és haver-se convertit en un estàndard que ha tingut fills avantatjats, com Linux (el sistema operatiu de programari obert creat per Linus Torvalds) i MacOS (el sistema operatiu original d’Apple). D'altra banda, el llenguatge C (que procedia d’un d’anterior anomenat B que havia creat Thompson) ha tingut evolucions, com el C++ i el Java.
Aquests èxits van transformar Ritchie en l’ídol de milions d’informàtics d’arreu del món, un desenllaç que ell mai no havia previst, atès que la seva voluntat declarada era simplement “construir una cosa útil”. Fora de l’àmbit més comercial, Ritchie va dedicar molt de temps, durant la dècada dels setanta, al món de la criptografia. De fet, el fruit de la col·laboració amb els seus socis James Reeds i Robert Morris (1932-2011) va ser una màquina per desxifrar codis que funcionava tan bé que l’Agència Nacional de Seguretat dels EUA (NSA, potser l’agència més poderosa de la comunitat d’intel·ligència del país) els va prohibir fer-la pública.
Les darreres dues dècades de la seva vida van estar plenes de reconeixements, com per exemple la medalla Richard W. Hamming el 1990, la incorporació al Museu d’Història de la Informàtica el 1997, la Medalla Nacional de Tecnologia el 1999 i el guardó de l’Industrial Research Institute el 2005.
El 12 d’octubre del 2011 a Ritchie el van trobar mort a casa seva, on vivia sol. Tenia només setanta anys, però feia temps que arrossegava problemes cardíacs i de pròstata. Malgrat això, mai es va saber del cert la causa de la mort.
