Daydream: el daltabaix de Google amb la realitat virtual
Les ulleres de cartró de la companyia del cercador van arribar a distribuir-se com a retallable de caixes de cereals
“Hola, soc el Clay Bavor i lidero l’equip de realitat virtual de Google”, va començar el jove enginyer davant un auditori expectant. De seguida, tothom va arrencar a aplaudir. Era el 19 de maig de 2016 i el gegant tecnològic celebrava a Mountain View, Califòrnia, la seva trobada anual de desenvolupadors. Els assistents es delien per saber en quins projectes havia estat treballant la companyia els últims mesos. Sospitaven que Google hi anunciaria un pas endavant en el camp de la realitat virtual –la tendència tecnològica d’aquell any– i no es van equivocar.
Dos anys abans, l’empresa havia presentat les Google Cardboard, una rudimentària estructura plegable de cartró en forma d’ulleres que permetia col·locar-hi el mòbil i gaudir de l’experiència de la realitat virtual. “Les Cardboard han arribat arreu del món i les aplicacions que són compatibles amb aquest giny ja acumulen més de 50 milions de descàrregues –es vantava Bavor–. És increïble tot el que hem aconseguit amb un tros de cartró”, continuava entre mirades d’admiració. Al cap d’uns segons, deixava anar la notícia: “Us presento Daydream”.
Es tractava d’una eina nascuda amb la voluntat de millorar la comoditat, la interacció i la sensació d’immersió que oferien les ulleres Cardboard. “Daydream és la nostra nova plataforma de realitat virtual d’alta qualitat per a telèfons mòbils que conté tots els ingredients per crear experiències increïbles”, resumia. El naixement oficial, però, no va arribar fins sis mesos més tard, quan Google va integrar Daydream al sistema operatiu Android. Més enllà de la plataforma, la companyia va presentar també les Daydream View, una evolució de les ulleres de cartró fabricades amb materials molt més còmodes i amb un petit comandament sense fils que tenia sensors d’orientació. Amb aquest nou giny, Google pretenia plantar cara a solucions com les Gear VR de Samsung o les Oculus Rift de Facebook.
“El 2016 semblava que la realitat virtual havia de ser un mercat ple de grans oportunitats –contextualitza Andrei Boar, professor de la UPF-Barcelona School of Management–. Veníem de l’aparició de les ulleres 3D al cinema i de la irrupció de propostes com les Cardboard, que es van arribar a distribuir com a retallables als paquets de cereals”, recorda. Google Daydream suposava l’aposta per tirar endavant un projecte més premium.
Tanmateix, la proposta va tenir poc recorregut. L’octubre de 2019, Google va començar a enterrar Daydream. Va deixar de vendre les ulleres a la pàgina web oficial i va anunciar que Google Pixel 4, el nou telèfon intel·ligent de la companyia, ja no seria compatible amb la plataforma de realitat virtual. Un portaveu de la companyia va esbossar-ne els motius a la revista Variety. “Ens vam adonar que, a llarg termini, la realitat virtual als telèfons mòbils no era una solució viable –apuntava–. Hi havia obstacles importants, com demanar als usuaris que es posessin unes ulleres per gaudir d’una aplicació de realitat virtual però que, a l’hora de fer servir aplicacions del dia a dia, se les hagués de treure”, seguia.