Amichi, l’empresa amiga de la Guàrdia Civil que va passar de moda

El dijous 5 d’octubre del 2017, cinc dies després del referèndum de l’1-O, a El Mundo apareixia un anunci de pàgina sencera. Era d’Amichi, aleshores una de les principals empreses catalanes del sector de la moda. Encapçalat amb un vistós “Gràcies”, la companyia mostrava l’agraïment a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil per “donar sempre la cara i per defensar els drets i les llibertats”. Alhora, el text feia gala de la seva trajectòria empresarial: “Fa 32 anys, un català va fundar Amichi. Avui som una marca amb 158 botigues a tot Espanya i milers de clients i amics”. El posicionament va despertar l’interès de mitjans com l’Abc i la cadena Cope, que van entrevistar Juan Carlos Amich, el fundador. A l’entrevista només es va parlar d’aquesta anècdota. Però pocs dies abans Amichi havia sigut notícia per un tema ben diferent.

A la companyia feia anys que no li sortien els números. Malgrat comptar amb una gran presència de punts de venda a tot Espanya, Amichi ja havia tancat el 2014 amb pèrdues de prop de 270.000 euros i la sagnia va pujar fins als 2,2 milions d’euros el 2015. El context no hi ajudava: el sector de la moda vivia un moment de canvi que havia obligat les marques a reinventar-se per entomar l’embat del comerç electrònic. “Les innovacions digitals i en el camp del disseny van sacsejar la indústria”, recorda Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. El 2017 la situació de la companyia ja era delicada. “Amichi no està en una situació de concurs ni de preconcurs: és una companyia solvent però mal gestionada”, explicaven fonts pròximes a l’empresa al portal Modaes. Però la companyia sí que buscava un comprador.

La marca havia engegat feia mesos una reestructuració per sargir-se un vestit que causés bona impressió als pretendents. Al capdavant de l’equip hi havia col·locat Pedro Valdecantos, un assessor econòmic que ja havia dirigit la salvació de la cadena de sabateries Marypaz. L’empresa sabia de quin peu calçava: Valdecantos havia aconseguit vendre Marypaz a Black Toro Capital (BTC) -un fons especialitzat en el rescat i rellançament de companyies de mida mitjana- i volien repetir la jugada. Al final, el setembre del 2017, va saltar la notícia: Black Toro havia acordat comprar la firma de moda i recosir-la amb una injecció de 15 milions d’euros. En un comunicat, Ignacio Foncillas, soci del fons, es mostrava confiat: “L’experiència i el coneixement que tenim del sector de la moda ajudaran de manera determinant al creixement econòmic i empresarial d’Amichi”, va vaticinar. Però els pronòstics no es van complir.

El 14 de novembre del 2019 la firma va anunciar el tancament de totes les botigues i un ERO als prop de 500 treballadors que tenia. “El procés de canvi que vivia el sector, la ràpida adaptació de grans empreses com Inditex i Primark i la intervenció d’un fons com BTC acostumat a entrar i sortir ràpidament de marques a la recerca de rendibilitat van generar el còctel perfecte per abocar Amichi a la desaparició”, explica Garcia-Fontes.