Rússia: tots els mals d'una economia de guerra

BarcelonaLa invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022 va agafar per sorpresa molts governs europeus. El Kremlin feia anys que preparava una guerra que havia de durar setmanes i que, com l'annexió de Crimea el 2014, esperava que s'acceptés com a fet consumat per la UE, els Estats Units i la resta de països del món. El resultat, però, va ser que Ucraïna va resistir millor del que esperava gràcies, en part, al suport militar rebut de l'OTAN i altres estats, però també a la cascada de sancions econòmiques que va patir l'economia russa.

El president rus, Vladímir Putin, preparat per a una guerra curta i sense conseqüències, es va trobar amb una guerra llarga i industrial que va deixar el seu règim com un pària, tant als ministeris d'Exteriors occidentals com als mercats. Tres anys després, l'economia russa pateix i un dels factors on més es nota és la cotització del ruble, la divisa nacional.

Si mirem enrere, el tipus de canvi entre el ruble i el dòlar ja es va ensorrar el 1998, amb la crisi que va desembocar en una devaluació de la moneda. La guerra al Donbàs i l'ocupació de Crimea van suposar un segon cop a la cotització i, ara, torna a patir una tercera ensorrada. El febrer del 2022 un ruble valia només 1,3 cèntims de dòlar (0,013 dòlars). Aquesta setmana, 0,9 cèntims (0,009 dòlars), quasi un 40% menys.

En aquest sentit, i salvant les distàncies de magnitud, la inflació russa té una arrel similar a l'experimentada per altres països, com ara Veneçuela o l'Argentina. Es tracta de països que tenen una economia molt enfocada a l'exportació de matèries primeres, en el cas de Rússia, gas natural, petroli i carbó. La caiguda de les exportacions (o del seu valor) –per les sancions i per la voluntat europea de tallar relacions amb Moscou– va fer que la demanda de moneda russa es desplomés i, en paral·lel, ho fes el tipus de canvi.

Arran de la invasió russa d'Ucraïna, el febrer del 2022, es va posar de manifest la forta dependència europea de l'abastiment d'energia russa, especialment de gas natural. Però la dependència era recíproca i Rússia pateix ara la caiguda de les exportacions energètiques a la Unió Europea. Abans de la guerra, la UE importava uns 600 milions d'euros diaris d'hidrocarburs de Rússia, i en el mes posterior a l'inici de la guerra va arribar a superar els 770 milions, segons dades del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), una organització independent que estudia els mercats energètics. Actualment, la xifra és d'uns 70 milions al dia.

La Xina i l'Índia, dos dels socis de Rússia dintre del grup d'economies emergents conegut com a BRICS (inclou també el Brasil i Sud-àfrica), han aprofitat la reducció de vendes a Europa per comprar hidrocarburs russos, però pressionant el Kremlin, que necessita seguir venent-ne, per obtenir rebaixes de preus. Aquestes exportacions als dos països asiàtics (també a Turquia) no han compensat la patacada que representa la retallada de subministrament cap a Europa. "La resta del món els compra poc", apunta Joan Ribas, professor de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF.

L'economia va bé, però no tant

Si es miren només dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica), l'economia russa va bé. El Kremlin presumeix que tancarà el 2024 amb un increment del 3,8% o del 3,9%, xifres elevades per a un país que porta dos anys sota un dur règim sancionador per part dels estats occidentals. "L'economia russa ha aguantat més del que esperaven alguns", indica Ribas.

Tot i així, "gran part d'aquest creixement es deurà a un efecte estadístic", ja que la mitjana anual inclourà encara dinàmiques de l'any 2023, segons un estudi de l'investigador Janis Kluge de l'Institut Alemany d'Afers Internacionals i de Seguretat (SWP en les sigles en alemany), un think tank amb seu a Berlín. "L'economia russa gairebé no ha crescut des d'inicis del 2024", diu el document, que indica que els indicadors de confiança apunten a una contracció del sector industrial.

La raó principal d'aquesta solidesa davant de les sancions occidentals és el gir que ha fet l'economia. Rússia tenia indústria automobilística i de components que ha estat redirigida per les autoritats cap a la producció de material de guerra, un material que necessita urgentment a causa de l'elevat consum d'armament i municions que es fa servir a Ucraïna. La reorientació de l'activitat industrial és habitual en països en guerra –va passar a nivells extrems durant la Segona Guerra Mundial– i en el cas rus explica la forta inflació.

"La malaltia profunda és l'economia de guerra", diu Ribas sobre la situació de l'economia russa, perquè, a banda de subministrar armament, "crea problemes interns": està reescalfada i creix per l'estímul enorme que representa el pressupost del ministeri de Defensa, que ja equival a més d'un 7% del PIB (a Espanya és de l'1,3%), uns 350.000 milions d'euros anuals si s'ajusta a preus de la UE.

"És inflacionària", afegeix Ribas sobre l'economia de guerra. Aquest fort creixement ha fet que es creïn molts llocs de treball i que ara hi hagi una "falta de treballadors", cosa que pressiona a l'alça els salaris i, amb ells, els preus de béns i serveis de consum. Segons dades del govern rus, la indústria armamentística russa va crear més de mig milió de llocs de treball els dos anys passats i espera afegir-ne 160.000 més enguany.

La inflació és, de fet, un dels principals problemes del banc central rus. L'organisme presidit per Elvira Nabiúl·lina havia previst un creixement mitjà del cost de la vida de les famílies del 4% aquest any, però a l'octubre la xifra ja era del 8,5% i al novembre va continuar pujant, fins al 8,9%. Des del gener del 2020, abans de la pandèmia, els preus a Rússia han crescut més d'un 45%, més del doble que als EUA i l'eurozona.

Aquesta tendència inflacionista es veu encara més exacerbada justament per la debilitat del ruble als mercats de divises. "La caiguda del ruble és bona per a les exportacions, però és dolenta en altres coses", explica Ribas, ja que un ruble dèbil fa que, per a les empreses estrangeres, els hidrocarburs russos resultin més barats, però alhora les empreses russes necessiten més rubles per importar productes estrangers. Tot el que no es produeixi dintre de Rússia, des de roba i menjar fins a tecnologia (mòbils, ordinadors, panells solars), s'encareix cada vegada que el ruble perd valor als mercats.

A més, la inflació ha obligat el banc central a apujar el cost del crèdit per refredar l'activitat econòmica. "És una sortida típica" en casos d'inflació, diu Ribas, perquè "sempre deprimeix la demanda". El tipus d'interès bàsic era del 9,5% abans de la guerra i immediatament el banc central rus el va augmentar directament fins al 20% amb l'esclat del conflicte, però el va anar rebaixant fins al 7,5%. Ara bé, amb la depreciació del ruble, a partir del juliol de l'any passat el va haver de tornar a apujar fins als nivells actuals, del 21%, que previsiblement seran del 23% divendres –hi ha reunió del banc central rus– si es compleixen les previsions dels analistes. Aquesta mesura, assenyala Ribas, "atura l'hemorràgia, però dura el que dura".

Noves sancions a Gazprom

Fins ara, el govern rus havia obligat a comprar gas a través de Gazprom, companyia estatal que ostentava el monopoli exportador, i a pagar en rubles a través de Gazprombank, la filial bancària del grup. D'aquesta manera, el Kremlin assegurava l'entrada de divises estrangeres i, per tant, una certa demanda de rubles que mantingués mínimament elevat el tipus de canvi. La mesura, però, va ser insuficient per evitar la depreciació de la divisa russa.

Però, en un nou problema per al Kremlin, aquest sistema per utilitzar les exportacions energètiques per mantenir el valor del ruble acaba de rebre un nou cop. Gazprombank havia quedat fora de les entitats financeres russes sancionades pel govern dels EUA fins aquesta setmana passada, quan el govern nord-americà també l'ha sancionat. Això dificulta molt els pagaments internacionals, ja que la majoria de grans entitats bancàries russes estan sancionades d'una manera o altra. Per minimitzar l'impacte, Moscou ha aixecat l'obligació de comprar energia russa a través d'aquest banc.

Per afegir més maldecaps a Putin, aquest dijous Àustria, a priori un dels països europeus menys hostils al Kremlin, va anunciar que l'energètica OMV rescindeix els contractes de compra de gas natural amb Gazprom, que expiraven el 2040. Les dues empreses tenien un conflicte obert des del 2022 pels subministraments irregulars de gas i OMV va decidir aplicar un laude arbitral que li donava la raó i reclamar a Gazprom 230 milions d'euros de compensacions. Davant d'això, el 16 de novembre passat l'empresa russa va tallar el subministrament a Àustria i OMV dona, per tant, el contracte per trencat. "Rússia volia utilitzar l'energia com a arma contra nosaltres i això no li ha funcionat", va dir dijous en un missatge a X el canceller austríac, Karl Nehammer, que va assegurar que el país està "ben preparat" per passar l'hivern sense necessitat d'importar gas rus.

Les dificultats, doncs, s'acumulen per a Putin. Una de les esperances de l'oposició i dels governs occidentals és que els mals econòmics erosionin el règim, perquè la inflació fa perdre poder adquisitiu a les famílies, els oligarques tradicionalment aliats del Kremlin estan sancionats, i la despesa en defensa s'ha de finançar amb impostos més alts. "Les rendes més altes s'enfrontaran a un impost sobre la renda més alt i les empreses a un impost de societats més alt", diu l'informe de l'SWP.

A més, el govern estudia nous aranzels (sobretot a cotxes i camions d'importació), cosa que fa créixer més la inflació. I l'alça dels tipus tampoc ajuda una economia on les empreses tindran més difícil endeutar-se per invertir i on l'accés a préstecs s'ha encarit substancialment per a les famílies. A més, a l'estiu el Kremlin va aturar els subsidis a les hipoteques.

Amb tot, Putin aguanta. Des d'un punt de vista econòmic, les esperances del Kremlin per revertir la situació són dues, a curt i mitjà termini. La primera, una major escassetat als mercats energètics que incrementi substancialment el preu del petroli i el gas i freni la depreciació del ruble i la inflació. La segona, que la nova presidència de Donald Trump als EUA debiliti el suport militar a Ucraïna i engegui una negociació que permeti a Rússia aturar la guerra (amb o sense guanys territorials), reconduir l'economia i aixecar sancions per tornar a exportar energia. De moment, la segona sembla més possible que la primera.