La samarreta del Barça com a símptoma

Sempre m’ha fascinat la relació bifront de Catalunya amb el seu passat. D’una banda, aquell amor visceral per les tradicions, des de la sardana fins a costums bàrbars com els correfocs (¿ho sabeu, que en un futur no tindran petards per respecte a les mascotes, oi?); de l’altra, aquella mena de dèria histèrica per allunyar-se de tot el que és vell per por de perdre la modernitat.

Tot això és ben visible a Barcelona, una ciutat amb importants transformacions urbanes al llarg de tota la seva història. ¿Els cafès senyorials que protagonitzaven la ciutat? Fora, a terra (el Cafè Torino)! El claustre gòtic de Santa Caterina? Destruïm-lo i fem-hi un mercat! ¿Necessitem baixar de l’Eixample al mar? Obrim la Via Laietana, no passa res! ¿Els Encants Vells són massa vells encara que per a alguns tinguin un encant (mai millor dit) especial? Ara n’hi ha uns d’una modernitat enlluernadora! I això es repeteix en tots els àmbits, com la gastronomia i... l’esport, amb la samarreta de quadres del Barça. Recordem-ho: ser original és tornar a l’origen, Gaudí dixit!