Realment s’ha perdonat el deute de Catalunya?
Andrei Boar analitza com la condonació del FLA afectarà els comptes de la Generalitat i la butxaca dels catalans
BarcelonaEn el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?
Segons BBVA Research, cada ciutadà que resideix a Catalunya deu 10.981 euros al govern central tot i que algunes comunitats autònomes no poden emetre deute públic. Des de l’any 2012, per tal de finançar-se, ho han de fer a través del Fons de Liquidació Autonòmica (FLA) i del Fons de Finançament a les Comunitats Autònomes. A la pràctica, aquest FLA implica que l’Estat fa d’intermediari entre la comunitat autònoma i el mercat financer i apuja el preu del finançament.
El govern central s’endeuta, li aplica un diferencial i posteriorment el cedeix a les comunitats autònomes que li han de tornar passat un temps. Durant aquest període, a més, pot controlar i decidir part de les seves finances com a garantia del retorn del deute.
Quan es parla de la condonació del 20% del deute de Catalunya (i de la resta de comunitats), es fa referència als 14.620 milions d’euros que es perdonen dels 72.000 milions d’euros (el 33% del PIB) que Catalunya deu al FLA. Cal recordar que Espanya està al 115% de deute públic sobre PIB. A més, aquest perdó del deute, implica no haver de pagar 1.300 milions d’euros en interessos repartits entre diversos anys. Per tenir una referència, l'any 2023 la despesa total de la Generalitat va ser de 41.025 milions d’euros, cosa que implicaria un estalvi total del 3% del pressupost a repartir entre els diversos anys del deute (normalment el deute s’ha de tornar en un termini d’entre 5 i 10 anys).
Tot i que s’ha de reconèixer que és un avenç, les quantitats de les quals parlem són més aviat reduïdes considerant l’impacte en els pressupostos públics. Igualment, però, cal felicitar la mesura: qualsevol euro destinat a sanitat i no al deute té un alt retorn en la societat. Ara, el més important és no tornar-lo a inflar, si no, serà un peix que es mossega la cua.