Postveritat I empresa

Va ser una de les paraules del 2016 i, com passa amb les modes, les que som orgulloses pensem que aquestes coses no van amb nosaltres. “ Postveritat, quina xorrada”, em deveu haver sentit dir pels bars, llegint el diari.

Bé, doncs com sabeu soc una mica com en Robe, mestre de la contradicció: la postveritat existeix, augmenta i cada cop afecta més el món dels empresaris.

Procés mediante, molts amics em comenten ara tota mena de tesis no demostrades en tots els sentits (soc molt plural en això de les amistats). Exemples:

-“Estan a punt de fer un corralito ”. Sentit el dia que el Sabadell va anunciar el canvi de seu.

-“Als caixers no hi ha diners”. Això, a tots, en general.

-“Els empresaris no teniu ideologia, només interessos”. Com si fóssim de Saturn i no respiréssim el mateix aire.

-“Per a una empresa no és rellevant on té la seu, només us importen els impostos que pagueu”. Com si tots fóssim Google i tinguéssim la possibilitat i la voluntat de fer enginyeries fiscals.

-“Per a Catalunya tampoc importa”. Com si aquesta fuga d’empreses només tingués connotació política, no econòmica ni macroeconòmica.

-“Les empreses que han marxat tornaran totes, només és una mesura de pressió”. Com si tinguéssim gaires precedents per saber què passarà en el futur en una situació com la que vivim.

-“Ningú vol invertir ara a Catalunya” (variant de: “El món s’acabarà el 2 d’octubre”). També, com si tot fos política en aquesta vida.

Ja veurem com i quan s’acaba la crisi i si això afectarà les pimes. De moment, com a ciutadana, estic trista i més coses; com a empresària, no m’ha afectat gens i la gran part dels meus clients són de fora de Catalunya i de fora d’Espanya. El que és clar és que en les pròximes posteritats hi haurà moltes empreses que atribuiran inopinadament qualsevol resultat dolent al Procés. Una mica de rigor, sisplau. Tots volem veritats i seguretats absolutes, però aquest món nostre és obstinadament complex.