La política d’innovació de la UE
Un salt endavant en la propensió europea a innovar no dependrà només de les polítiques de suport directe a la innovació. Però, així i tot, aquestes són importants. Ho podrien ser molt les que es despleguen a escala europea si la fracció de la inversió pública europea que canalitza la UE no fos tan reduïda –no arriba al 20%– o si la composició de la seva inversió estigués ben optimitzada. En aquest article m’adreço a aquest darrer aspecte.
La recerca –en sentit ampli– incideix en el procés de creació d’un nou producte actuant sobre les baules que constitueixen la cadena del procés. És comú classificar-la pel nivell de preparació tecnològica (technology readiness level - TRL) d’aquestes baules. Hi ha 9 nivells: el nivell 1 és la ciència fonamental, el 5 la validació de tecnologies fora del laboratori, i el 9, ja molt a la vora del mercat, prova la tecnologia en el seu entorn operatiu.
Les tecnologies que s’originen a nivells baixos de TRL i que acaben incorporades a una multitud de productes finals que transformen significativament l’economia les denominem tecnologies disruptives. Ara bé, no tota la recerca a nivells baixos de TRL acaba incorporada a l’economia. El problema és que no podem saber a priori quines seran disruptives. La teoria de nombres existeix des de fa 2.500 anys i no en fa ni cinquanta que ha esdevingut un component crucial de la indústria de la criptografia. És per això que el suport públic a la innovació s’ha de graduar pel nivell TRL del projecte. Els que són a la vora del mercat tenen menys risc econòmic que els que n'estan allunyats. Són més assumibles per les empreses. El finançament públic s’hauria de concentrar, per tant, en els nivells baixos, on hi ha més risc però també més retorn en forma de tecnologies disruptives.
En el vigent programa marc de la UE de foment a la innovació una institució clau és el Consell Europeu d’Innovació (EIC). Injecta recursos via partenariats público-privats en tres programes:Pathfinder, Transition i Accelerator. Els dos primers es concentren en projectes del nivell 2 al 4 (pel nivell 1 tenim el Consell Europeu de Recerca, ERC). El tercer, del 5 al 8. En termes de dotació, però, el tercer rep el doble que els altres dos. Per a Mario Draghi i el corrent de pensament que el seu informe d’aquest setembre representa (vegeu EU innovationpolicy: How to escape the middle technology trap, elaborat per tres grans think tanks europeus) la desproporció és indicativa de la debilitat innovadora d’Europa. Amb la seva política la UE no cercaria tant la innovació disruptiva com la consolidació d’Europa com una àrea tecnològica de nivell mitjà. Per superar aquest atzucac Draghi proposa com a model la iniciativa americana dels ARPA (Advanced Research Projects Agencies), responsables, entre moltes altres tecnologies, d’internet. Això exigiria concentrar els recursos en els nivells fins al 4 i, a més, avaluar i seleccionar propostes amb el protagonisme dels màxims experts científics, típicament externs a l’administració europea. També intensificar la col·laboració i les sinergies amb l'ERC.
Què en pensen els empresaris? L'European Round Table for Industry(ERT), format per 60 consellers delegats de les més grans empreses d’Europa, ha expressat la seva posició en el document Seizing the moment del juliol passat. Reivindiquen que les subvencions de l'EIC haurien d’arribar al nivell 9, és a dir, a productes que ja són a la vora del mercat. És descoratjador.
Quina posició predominarà? El més probable és que s’intenti acontentar les dues. Que sigui possible dependrà de si s’adopta una altra de les recomanacions de Draghi: doblar el pressupost del programa marc. Passar de 100.000 milions d’euros –per set anys– a 200.000. Tant de bo el govern espanyol doni suport a aquesta proposta.