Els perills de finançar les compres quotidianes

Estem acostumats a llegir frases com “Per només 30 euros al mes” pel nou matalàs, la rentadora o, fins i tot, pel viatge somiat. En tots aquests casos, estem rebent micropréstecs a través d’una targeta de crèdit o d’un préstec tradicional. Sovint ens els presenten com a “sense interessos”, o almenys això és el que ens ven la publicitat.

Ara bé, per conèixer el cost real d’un finançament, les empreses estan obligades a informar-nos del TIN (tipus d’interès nominal) i de la TAE (taxa anual equivalent o efectiva). El TIN només inclou els interessos com a tal, mentre que la TAE reflecteix també altres despeses, com ara comissions d’obertura, de gestió, de correu, i altres. Per això, sempre us heu de fixar en la TAE: és l’única que mostra si realment es tracta d’un finançament sense interessos. Molts anuncis presumeixen d’un TIN del 0%, però amaguen comissions que poden disparar la TAE fins al 20%.

També és cert que hi ha finançaments amb TAE del 0%. Per què s’ofereixen? En primer lloc, perquè permeten augmentar les vendes de l’empresa encara que no cobri l’import de cop. Habitualment, a més, la finançadora és un tercer de la botiga que ho acaba cobrant al moment. El deute el tens amb el banc. En segon lloc, perquè una part important del negoci prové dels interessos de demora. El veritable benefici de la financera arriba, paradoxalment, quan hi ha impagaments: es generen interessos molt superiors als habituals i, a més, càrrecs de gestió. Penseu-hi: una quota de 50 euros per un mòbil, encara que es retardi, difícilment quedarà impagada. Acabaràs pagant-la amb interessos i recàrrecs.

Tot i que pugui resultar molt temptador, cal vigilar sempre amb aquestes microquotes i assegurar-se que encaixen dins del pressupost mensual. Jo mateix les utilitzo sovint, però sempre tenint clares les meves possibilitats financeres i els riscos que comporten.