He tingut la sort de trencar el meuiPhone i de quedar-me’n sense. Després de 48 hores de pànic he entrat en una nova dimensió. Sí, perquè el Samsung primitiu que tinc fa que se’m treguin totes les ganes d’utilitzar aplis variades i dificulta aquella hiperconnectivitat a la qual estava acostumat. Resultat? Estic millor que abans. I no he perdut res en termes de feina i negoci. Fins i tot crec que he guanyat en qualitat, perquè puc reflexionar més en el moment de respondre als mails.
El valor de la no connectivitat hauria d’estar més present en el mercat. No és només cosa de progres il·luminats. Hotels sense cobertura, mòbils bàsics, wifis que s’apaguen de nit, restaurants sense mòbils... La no connectivitat ven!
Per cert: he estat criticat per l’article de la setmana passada on defensava els recollidors de deixalles i atacava els llauners com a símbol de tots els mals. Òbviament, discrimino la seva activitat, no les persones. Homo sum, humani nihil a me alienum puto.