El 8 de març no és un Sant Valentí

Quina evolució ha tingut el 8 de març els últims anys! Ens hem d’alegrar perquè hem de ser capaços de corregir el que no funciona en la nostra societat, i el rol de les dones s’ha erigit en símbol d’aquesta lluita. La celebració d’aquest dia té dos vessants, al meu parer, diferents.

El primer és el més reivindicatiu. Una mena de Primer de Maig dedicat a l’esfera femenina. El segon, que no m’agrada, intenta transformar aquest dia tan important en una espècie de (fastigós) Sant Valentí. Això ho veig més a Itàlia, on els supermercats estan plens de roses de xocolata amb mimoses grogues (flor dedicada a aquest dia) i les empreses envien correus electrònics en què es veuen homes feliços regalant flors a la seva parella.

En això crec que les empreses han de ser prudents. Caure en una celebració forçada d’aquesta festa pot crear un efecte rebot entre els clients femenins (i no únicament). Valdria més una acció concreta i no tan ensucrada. Tenim infinites possibilitats per fer-ho.