Lliçons del cas Silicon Valley Bank

Les fallides recents de tres bancs mitjans dels EUA i la seva repercussió a escala global ens permeten treure diverses conclusions. La primera és que el sistema financer mundial pateix una profunda estupidesa. Sense això no s’entén que l’ensopegada de la setzena entitat bancària dels EUA, amb un volum de dipòsits de 200.000 milions de dòlars que representa menys de l’1% del total del país, faci trontollar fins i tot la cotització dels grans bancs espanyols. Relacionat fins a cert punt tenim també la fascinació infantil dels mitjans de comunicació d’aquí per tot allò que passi als EUA, i molt especialment a la regió de les grans tecnològiques, que, per cert, no operen amb els bancs regionals com l’SVB, sinó amb els gegants de Wall Street.

També cal destacar que als EUA la garantia dels dipòsits bancaris no protegeix també els accionistes dels bancs. És significatiu el missatge del president Biden: "El capitalisme és així". En aquest aspecte, destaca que allà es va ampliar l’esmentada garantia per sobre dels 250.000 dòlars reglamentaris –aquí són 100.000 euros– perquè la majoria dels clients de l'SVB hi tenen molts més diners. Així a l’engròs, sense limitar-nos als 10.000 clients empresarials, si dividim els 200.000 milions de fons entre els 40.000 clients surt un import mitjà de cinc milions de dòlars.

Aquesta última xifra també serveix per posar al seu lloc els qui pretenen presentar Catalunya com el Silicon Valley del sud d’Europa. L'SVB és el banc on els inversors d’allà recomanen als emprenedors que ingressin el taló que els han donat quan els ha agradat la presentació en PowerPoint que els acaben de fer. Aquests talons solen anar dels 2 als 40 milions de dòlars, segons de quina ronda d’inversió es tracti. Aquí, en canvi, més d’un emprenedor m’explica com l’han fet suar els inversors nostrats per oferir-li 100.000 euros, mentre els nord-americans li posaven 10 milions sobre la taula sense despentinar-se. Això sí, havia d’instal·lar la nova empresa als EUA.