La importància del consens en el diàleg social
Davant el que és habitual en el debat polític, en què es destaca sobretot la confrontació respecte de la voluntat d'arribar a posicions comunes, en el cas del diàleg social és ben bé al contrari. La importància està a assolir el consens atès que és el que dona la força al diàleg social. En l'àmbit polític hem vist que de vegades, en determinats temes -que s'han anomenat pactes d'estat, com per exemple el Pacte de Toledo-, hi ha una certa renúncia de la classe política a utilitzar el debat diari de confrontació per buscar un debat d'aproximació i assolir el consens. De vegades, en els esmentats pactes d'Estat, quan es donen certes crisis i una elevada conflictivitat política, fins i tot també hi ha enfrontament.
Es paga millor la diferència que no l'aproximació. Això ha fet que hi hagi hagut dificultats de governabilitat i, per exemple, les mocions de censura no es permeten en si mateixes com a tals, sinó que han de ser constructives i anar acompanyades de l'alternança amb un nou govern. O també a les administracions locals, on no està previst poder fer eleccions anticipades, es formula la qüestió de confiança lligada a un projecte estratègic, limitada a dos cops per mandat, com pot ser l’aprovació del pressupost, si no hi ha una moció de censura els 30 dies posteriors i no prospera. Aquest mecanisme permet que, tot i no tenir prou vots o majoria, s’aprovi el pressupost perquè no hi ha una alternativa de govern. Òbviament, és una mesura excepcional i limitadíssima, però facilita la governabilitat.
Davant d'aquesta característica que es dona en el debat polític d'enfrontament –i que explica la dificultat d’assolir acords pels pressupostos actualment–, tenim que hi ha una defensa numantina de les posicions i postulats a la trinxera que fa cada partit, i tampoc entenen que tinguin obligació de fer aproximacions en aquest procés de debat polític sinó, sobretot, d'ensenyar la bandera i de reforçar el seu posicionament.
En canvi, i aquí és l'element important, els agents econòmics i socials hem entès que la pancarta, i només la pancarta i la defensa de la nostra bandera, no és del tot suficient per resoldre els conflictes que tenim o els problemes que té la societat en el nostre àmbit, i la finalitat és arribar a un acord.
De vegades la força es dona més en un cantó de la taula, que la fa servir en el procés de negociació, però amb prou intel·ligència perquè la corda no caigui a terra ni es trenqui, perquè si se'n fa un ús abusiu es pot girar com un bumerang perquè cal guanyar els partits al terreny de joc, però sense grans diferències significatives. Si humilies l'altra part per tenir més poder de negociació, com per exemple més poder polític o més predicament dels teus postulats amb el govern, pots generar desconfiança en pròximes negociacions i dificultar el consens i fer que l’altra part busqui la revenja i la reversió de les mesures que es podrien haver assolit en un acord parcial, sense consens. Per tant, es pot donar un cicle de reformes i contrareformes, en comptes de la recerca del consens pròpia del diàleg social. El consens en el diàleg social fa que es doni un pacte equilibrat i assumit per tothom, sense que cap part tingui la necessitat de pensar a revertir-lo.
En l'àmbit polític, fins i tot amb propostes semblants entre dos partits, resulta quasi impossible arribar a acords perquè no és adequada la foto, si em permeten l'expressió. És un tema en què l'estètica val molt més que el contingut, cosa que habitualment no es dona amb aquesta intensitat en el diàleg social, sinó al contrari: si hi ha contingut i s’ha treballat perquè així sigui, hi ha foto.
El consens en el diàleg social és bàsic i significa que hem sabut integrar a l’acord les nostres posicions de manera proporcionada. El diàleg social és important perquè permet saber l'opinió de la societat civil organitzada a través d'aquests agents que en l'àmbit econòmic són els referents, i la política. I la resolució dels problemes de la ciutadania ha de ser amb una àmplia participació dels agents socials, on els polítics han de liderar, però també escoltar, ser sensibles a les peticions, i encara més quan venen del consens dels principals representants organitzats, que fa que tingui aquesta importància el diàleg social.
La recerca d’un diàleg social, sense consens, no referenda una posició política ni l’enforteix, sinó que fins i tot la debilita, perquè el consens en el diàleg social és basic i essencial pel paper que hi juga. No es tracta de sumar vots en el debat social, sinó d’assolir un pacte consensuat.