Has sigut cancel·lat

Com diu l'oncle de l'Spiderman, col·lega en el sindicat dels justiciers emmascarats, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Justament pensant en aquesta frase i en els petits superherois anònims, l'altre dia vaig pensar en la boja idea que algú creés un grup online de combat per cancel·lar marques: podria dir-se la Lliga dels Guardians de la Fe i la Bondat i seria el temor de tots els empresaris dolents del planeta. "¿Explotes la gent? Cancel·lat! ¿Ets antipàtic? Cancel·lat! ¿No moles tant de portes endins com fas creure als teus clients? Que et tallin el cap!", podria dir la publicitat d'aquest Equip A de trols venjadors.

A vegades evolucionem al mode de pensament-turba i l'espiral del silenci de l'Elisabeth Noelle-Neumann es queda curta: ara no sembles idiota per pensar diferent de la majoria sinó per no dir-la més grossa que l'anterior en la destrucció pública d'algú. Però aquesta cultura de la cancel·lació pot tenir el seu angle positiu: sap Déu que pagaran justos per pecadors, però també és cert que el power to the people que representa tot això fa que les empreses estiguem automàticament més alerta de la nostra reputació i, per tant, del comportament ètic i estètic (compte, Equip A, amb no confondre-ho, si us plau). Allò de l'empoderament del consumidor era això.

Un altre sociòleg, un tal Peter Berger, parlava de la funció social del rumor amb un argument que encara recordo vint anys després d'haver-ho llegit pensant "collons, que brillant". L'enunciat gairebé ho diu tot, però en síntesi ve a dir que en una comunitat la por al què diran ens fa actuar d'acord amb la moral del grup: si la policia i els jutges són els guardians de la llei, els tafaners i criticaires són els guardians de la moral. Gràcies a tots ells no robem ni assassinem, ens dutxem cada dia i no ens tirem pets en públic.

Potser la cultura de la cancel·lació al final ens fa ser millors empreses.