La guerra amb l'Iran ja arriba a les pimes
El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van llançar una operació militar contra l'Iran que ha trastocat els mercats energètics mundials. Per a molts, el conflicte pot semblar llunyà, però n'hi ha prou amb els preus de qualsevol benzinera per entendre que no ho és. En dotze dies, el preu del gasoil professional ha pujat un 26%, i ha passat d'1,45 euros el litre a 1,82. No és una projecció ni un escenari teòric. És el que paguen avui milers d'empreses catalanes cada vegada que omplen un dipòsit.
El motiu és el bloqueig de facto de l'estret d'Ormuz, el corredor marítim per on transita al voltant del 20% de l'oferta mundial de petroli. Aquesta situació ha provocat que el barril de Brent, que cotitzava a 73 dòlars abans del conflicte, hagi superat els 100 dòlars, el llindar que la majoria d'analistes consideren crític per a l'economia europea.
Més enllà dels preus, el conflicte afegeix una nova capa d'incertesa a un entorn empresarial que ja arribava tensionat. Els exportadors catalans a l'Orient Mitjà, un mercat de 2.500 milions d'euros anuals, afronten més incertesa en les comandes i la logística. I en un moment en què moltes empreses acumulen incertesa comercial i financera, tot plegat es trasllada a la confiança i a les decisions d'inversió.
La dada que fa que la situació sigui especialment preocupant no és només el nivell de preus, sinó també la velocitat a la qual s'hi ha arribat. El 2022, amb la invasió d'Ucraïna, va caldre més temps i un petroli més car per arribar a nivells similars al sortidor. Ara ha passat en menys de dues setmanes i, malgrat que el barril de petroli continua per sota del pic del 2022, els preus a les benzineres ja s'acosten als mateixos nivells.
L'encariment del gasoil és l'efecte que tothom veu, però la transmissió del xoc va molt més enllà.
El primer sector afectat és el transport professional. Catalunya és el primer hub logístic del sud d'Europa, amb prop de 170.000 llocs de treball directes. La pujada afecta tot el sector i es trasllada a l’increment de costos de molts productes, però el problema més greu el tenen les empreses que operen sota concessions públiques, com el transport escolar, els autobusos interurbans o la mobilitat municipal, amb preus fixats en contractes que ja no reflecteixen la realitat. La llei preveu mecanismes per reequilibrar-los davant de circumstàncies sobrevingudes, però aquests mecanismes no s'activen amb la rapidesa que exigeix un xoc com aquest, i les empreses absorbeixen mentrestant la totalitat del cop.
El segon impacte arribarà a la cistella de la compra per diverses vies simultànies. La pujada del gasoil agrari en plena campanya d'adobatge encareix directament els costos de producció al camp. La urea, un dels fertilitzants més utilitzats i molt vinculada al preu del gas, també s'ha encarit al voltant d’un 20% arran del conflicte. I el sector pesquer, on el gasoil és un dels principals costos operatius, afronta uns marges que no permeten absorbir increments d'aquesta magnitud. Tot plegat configura una pressió sobre els costos alimentaris que, si la situació no es recondueix, acabarà arribant als preus.
El tercer canal de transmissió és menys visible però igualment rellevant. El gas natural al mercat europeu també ha pujat prop d'un 70% des de l'inici del conflicte, i això afecta directament les empreses amb un alt component energètic en la seva estructura de costos. Des de la indústria química fins a sectors que no surten als titulars, com les bugaderies industrials, que donen servei a hospitals i residències i que no poden revisar els preus que cobren, són, la gran majoria, pimes.
Què cal fer i què cal mirar
De moment, les previsions macroeconòmiques no s'han revisat a la baixa, a l'espera de veure quant dura el conflicte. Però l'experiència del 2022 ensenya que quan les mesures arriben tard, el cost per a les empreses ja s'ha produït. Val la pena recordar que la bonificació del 2022 es va activar quan el gasoil estava a 1,84 euros el litre. Avui ja és a prop d'aquest nivell (1,82).
Que el Govern hagi convocat divendres una reunió extraordinària del Consell de Diàleg Social amb els agents econòmics i socials indica que la gravetat potencial de la situació es reconeix institucionalment. Per la part empresarial, especialment Pimec, s’han reclamat bonificacions al gasoil professional, supervisió dels marges majoristes, mecanismes de contenció si el xoc energètic s'estén també a l'electricitat i la revisió immediata dels contractes públics amb un component energètic significatiu, entre d’altres.
La gravetat final d'aquest episodi dependrà de fins on puja el petroli i de quant de temps s'hi queda. Si el conflicte es recondueix en poques setmanes i l'estret es reobre, l'impacte serà un xoc intens, però transitori. Si es perllonga, els preus de l'energia s'aniran traslladant al conjunt de l'economia i poden revertir la moderació de la inflació que tant havia costat aconseguir. En qualsevol cas, preservar la viabilitat de les empreses és una condició per mantenir l'ocupació i l'activitat. La diferència entre un ensurt i un problema estructural es decidirà en les pròximes setmanes, i també en la velocitat de reacció de les administracions.