Tres pics de gas i repicó de Meta
La setmana passada, aprofitant la visita comercial a Brussel·les per participar a la reunió del Consell Europeu i vendre’ns 140.000 milions d’euros de gas natural liquat nord-americà -que fins ara sortia un 40% més car que el de Rússia-, el president dels Estats Units, Joe Biden, va negociar amb Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, una via de solució al conflicte sobre transferència de dades personals entre Europa i els EUA.
El Tribunal de Justícia de la UE va considerar l’any 2020 que l’acord Privacy Shield existent no garantia que les dades dels ciutadans europeus transmeses als EUA gaudissin allà del grau de protecció estipulat pel reglament europeu, i el va deixar sense efecte fins al punt que Mark Zuckerberg, factòtum de Meta, va amenaçar fa unes setmanes amb tancar Facebook i Instagram a Europa si les nostres autoritats continentals li complicaven gaire el negoci.
L’origen del conflicte és la possible ingerència de dues lleis extraterritorials dels EUA, la Patriot Act i la Cloud Act, en els drets fonamentals dels europeus quan les nostres dades viatgen fins allà. Segons l’anunci bilateral de l’altre dia, fet gairebé en paral·lel amb l’anunci de la llei de mercats digitals que comentava ahir a la secció de Mèdia de l’ARA, l’acord “de principi” permet restablir la confiança, oferir seguretat jurídica i sostenir la transformació digital de milers de milions d’empreses a Europa i als Estats Units.
Tanmateix, el text de l’acord no s’ha fet públic, de manera que encara no sabem quin dels bàndols ha fet quines concessions a l’altre. Ves a saber si tots els tractes (la venda de gas, les sancions als gegants digitals, les noves condicions per transferir dades) no deuen haver estat sobre la mateixa taula. Així, ara com ara no sembla que els europeus estiguem a punt de deslliurar-nos dels serveis xucladors de dades de Meta.
