‘Follow the leader’
En aquesta vida s’ha de ser bo en alguna cosa, no creieu? Sempre pots tenir mancances en general, coses que podries fer millor o d’altres que directament has d’evitar esmentar. Però en algunes coses has de ser bo. Nosaltres, a la meva empresa, som els millors en alguna cosa. És una cosa molt petita, molt especialitzada i en la qual, realment, no tenim competència. Podem dir sense supèrbia que, en el nostre camp, som els líders indiscutibles. Això era en el nostre ADN fundacional: vam néixer per ser els millors en el que fem. Però també és una necessitat del nostre negoci: o som excel·lents o no hi ha negoci.
Així que per a nosaltres ser líders no és una opció. Això li passa també a empreses com Facebook, Media Markt, la Fnac, Apple... ¿Us imagineu què passarà amb aquestes quan algú ho faci millor? Fixeu-vos en Toys ‘R’ Us.
Per ser les millors, aquestes empreses han d’estar contínuament fent coses ben fetes, marcant el ritme que després seguiran els altres competidors, i fent que els seus consumidors i usuaris els renovin contínuament la confiança. Ser líder també fa que els teus clients tinguin altes expectatives i que els errors no te’ls perdonin com als altres.
Aquesta setmana, Facebook, una xarxa social que els de la generació Z ja no utilitzen, ha entrat en la pitjor crisi des de la seva creació. Com han destacat els que en saben, de tot això, la mercaderia amb què juguen a Facebook i Google és la confiança, i aquesta confiança ha quedat molt perjudicada.
Com a líder en el meu petit sector (“Quin és, executiva?”, us deveu preguntar... però no ho puc dir, que perdria el misteri!) em serà molt interessant veure què farà Facebook ara per recuperar els milions d’amics perduts per aquesta crisi.
Aquest capitalisme nostre és molt cruel, és com la llei de la selva, i no perdona: quan un nyu es queda coix, per molt líder de la manada que sigui, se’l mengen els lleons. Així que ara veurem com el nyu Facebook intenta recuperar-se del seu epic fail i fa algun cop de cap. Que comenci l’espectacle.