La febre pel totxo ara és digital

L’explosió en el consum de contingut i serveis digitals està tenint efectes molt tangibles en el món físic, i alguns ens toquen de ben a prop. Les grans empreses d’internet estan abocant milionades per desplegar cables submarins de fibra òptica que aproximin les dades als clients, i no donen abast a construir centres de processament i emmagatzematge d’informació per tot el planeta. Aquest fenomen no ha passat desapercebut als grans inversors tradicionals, alguns dels quals estan adaptant el seu negoci a la nova demanda. És el cas de la immobiliària Hines, que a Barcelona explota el centre comercial Diagonal Mar, entre altres. Fonts del sector asseguren que la firma està interessada en crear centres de dades o adquirir-ne d’existents. És lògic: amb unes connexions de la qualitat adequada, aquestes instal·lacions es paguen a més de 10.000 euros per metre quadrat.

En aquesta línia cal entendre l’aterratge de l’alemanya DE-CIX, que acaba d’activar el node català de la seva xarxa mundial de punts d’intercanvi de trànsit de dades, un element vital per millorar la velocitat d’accés de consumidors i empreses als servidors. Les regions ben connectades a les xarxes globals són les que atreuen la instal·lació de centres de dades, i el Govern impulsa que Catalunya en sigui una.

Un altre objectiu dels fons d’inversió són les xarxes de fibra òptica ja desplegades que arriben als consumidors finals. Mentre les grans telecos proven d’optimitzar l’explotació de les xarxes pròpies, hi ha un segon nivell de companyies de menys abast, regional o local, que s’han convertit en objecte de desig del gran capital. El fons francès Ardian ha pagat aquesta setmana 1.000 milions per la catalana Adamo, que des de Barcelona atén 250.000 clients. I la manresana Fibracat va passar fa poques setmanes a formar part -a canvi de 55 milions d’euros, es diu al sector- de les 110 operadores locals que l’espanyola Avantel té previst comprar abans que acabi l’any.