Escurçar les vacances d'estiu a l'escola, una qüestió d'igualtat

“Que no s’acabi, que no s’acabi, l’estiu, l’estiu (hm-hm, hm)...”. Aquesta ha estat una de les bandes sonores d’aquests últims mesos per a molts infants i adolescents catalans. Amb el retorn a les aules –i sentint-ho molt pels Figa Flawas–, s’ha acabat l’estiu o, com a mínim, s'ha posat fi a les vacances escolars. Coincidint amb l’inici de curs, les famílies vam rebre una carta de la nova consellera d’Educació per comunicar-nos que assumeix amb respecte els grans reptes que té al davant.

El capital humà, que s’adquireix en bona part a l’escola, és un factor clau per a les trajectòries vitals individuals i per al creixement i la prosperitat econòmica del país. D’aquesta manera, les inversions en educació per part del Govern tenen un elevat retorn tant privat com social. A més a més, el sistema educatiu, principalment el públic, juga un important paper pel que fa a la cohesió social.

Tot i l’elevat grau de segregació socioeconòmica de les escoles catalanes, dins les aules els infants d’entorns més o menys diversos comparteixen recursos, vivències i experiències, que en molts casos compensen mancances que pateixen fora de l’escola. Però aquest mur de contenció de la desigualtat que representa el sistema educatiu (públic) s’esquerda durant les vacances d’estiu.

Les vivències i experiències dels infants durant l’estiu poden arribar a ser molt diverses, i això es manifesta en tornar a l’escola. En tres mesos de vacances, es pot arribar a desaprendre molt! A més, i com era d’esperar, aquest desaprenentatge és molt més sever entre l’alumnat procedent d’entorns desafavorits.

Diversos estudis han analitzat el fenomen del desaprenentatge durant l’estiu (o, en anglès, summer learning loss). La majoria d’aquests estudis s’han dut a terme amb dades dels Estats Units i indiquen que, en termes d’habilitats lectores, durant les vacances escolars, els infants poden perdre l’equivalent als coneixements adquirits durant un mes d’escolarització. Aquesta pèrdua pot arribar a ser molt més gran, l’equivalent a dos o tres mesos d’escolarització, entre els més desavantatjats.

Pel que fa a les habilitats matemàtiques, tots els infants es veuen negativament afectats durant l’estiu, tot i que les pèrdues són menors que en termes d’habilitats lectores. Els estudis també posen de manifest que el desaprenentatge que té lloc durant els mesos d’estiu és més gran entre els infants més petits, tot i que l’efecte de diversos estius es va acumulant al llarg de l’etapa educativa i accentua encara més les diferències entre estudiants de diferents entorns socioeconòmics. Aquesta evidència suggereix que les vacances d’estiu són una important font de desigualtats.

Durant el curs escolar hi ha un sistema d’educació gratuït i universal amb una qualitat mínima garantida. En canvi, els mesos d’estiu estan majoritàriament gestionats per les famílies, i la qualitat i la quantitat de les activitats està condicionada als seus recursos. Per tant, i a deu mesos vista, un dels reptes importants que tenen la consellera d’Educació i el nou equip de govern és dissenyar estratègies per minimitzar els efectes negatius del desaprenentatge estiuenc.

Una primera mesura seria reduir la durada de les vacances d’estiu i fer vacances durant altres èpoques de l’any. Hi ha evidència descriptiva, que no causal, que als països on les vacances escolars estan repartides de manera més uniforme durant l’any, per exemple, el Japó i Corea, els resultats escolars milloren.

És cert que a Catalunya, tot i els ventiladors i altres mesures que s’estan implementant als centres educatius, resulta difícil estar dins les aules amb les elevades temperatures dels últims estius. Per tant, una altra proposta seria augmentar l’oferta d’activitats educatives de lleure durant els mesos de vacances. Tots els infants i adolescents haurien de tenir garantit un estiu digne, ple d’experiències i noves vivències. Casals i sobretot campaments fora de casa, en entorns nous i estimulants, podrien ser una bona eina per minimitzar l’efecte del desaprenentatge dels mesos d’estiu, amb beneficis individuals i també col·lectius.