Ni dretes ni esquerres: qui paga és la nostra butxaca
Andrei Boar alerta del biaix a l'hora d'explicar les dades econòmiques a prop d'unes eleccions
En ple any electoral, la importància de les dades econòmiques pren més força que mai. Per desgràcia, la gran majoria de la població té un coneixement molt baix sobre què representen. Però és normal: si a mi, com a economista, em fessin dissenyar un edifici o fer una operació quirúrgica, sortiria malament. Per veure-ho, parlarem de dos indicadors recents: la guardiola de les pensions i el deute sobre PIB.
Aquesta setmana el president Sánchez ha presentat un gràfic a les xarxes socials amb el valor de la guardiola de les pensions. És ben cert que durant els últims 10 anys s’ha anat buidant i actualment està en mínims. Ara bé, el problema ve en preveure que s’anirà incrementant fins a l’any 2043 en un valor de 140.000 milions d’euros. Si recordeu un article de fa algunes setmanes, ja parlàvem dels problemes futurs de les pensions. Doncs bé, la realitat és que els últims tres anys les pensions s’han anat pagant incrementant el deute: de 35.000 a 106.000 milions d’euros. Com s’ho faran per omplir la guardiola en 5.000 milions a l’any si ja avui estem en dèficit i vivim a base de deute? I, per altra banda, si una projecció econòmica és complicada a 3 anys, imaginin a 20.
Un altre cas és: “Hem reduït el deute públic”. El principal indicador dels diners que deu l’Estat és el deute públic dividit entre el PIB, que actualment està al voltant del 113%. És a dir, entre tots devem més d’1 any de la nostra producció. Doncs bé, tot i que el govern espanyol titula que es registren les majors caigudes del deute en anys, la realitat és que el deute en valor absolut no para de pujar i ja arriba als 1.538.091 milions d’euros. Per què el govern diu que baixa? Perquè el PIB, per efecte de la inflació, encara puja més. La divisió, per tant, surt més baixa. Fet l’indicador, feta la trampa.
La realitat és que d'exemples com aquest n'hi ha centenars en tots els partits polítics. Aquest cop li ha tocat al govern de Sánchez, però no us equivoqueu, dretes i esquerres tenen la mateixa estratègia. Qui surt perjudicada al final és la nostra butxaca.