Del Dragon Khan al Shambala

Com si no n’haguéssim tingut prou amb tot el que ens ha arribat a passar des del març d’ara fa dos anys, ara que ja començàvem a sortir del forat ens inventem una guerra. El món està ben grillat.

No entrarem en el debat sobre si els ucraïnesos han de poder decidir en llibertat si volen o no entrar a la Unió Europea o a l’OTAN. Tampoc en si els russos han de poder reconstruir o no la vella Unió Soviètica a base de guerres com aquesta. Tampoc valorarem si un país amb un PIB per càpita de només 10.115 dòlars l’any ha de dedicar els seus recursos a massacrar el veí que no arriba als 4.000. Tots aquests debats, els deixem per a ells. Per als que manen.

Però ens ho posen molt difícil. Primer com a éssers humans i després també com a professionals. La planificació a les empreses ha estat pràcticament impossible entre una onada de covid-19 i la següent. Semblava que haguéssim pujat al Dragon Khan, ara cap amunt i ara de cap per avall, i amb aquesta guerra entrem al Shambala.

Abans d’aquest període d’incertesa gestionàvem les empreses amb un pla estratègic pensat per a un període de tres a cinc anys. S’establien les línies mestres del que es volia fer i es fixava un pressupost anual que l’aterrava en el curt termini. Llavors es feien un parell o tres d’estimacions al llarg de l’any per entendre les possibles desviacions i anticipar-ne els efectes econòmics.

Ara aquesta meravellosa planificació ha saltat completament pels aires. Quantes vegades s’han hagut de fer i refer els plans estratègics durant aquest període? Quantes vegades el pressupost elaborat a l’octubre s’ha hagut de modificar abans de ser aprovat? I quantes noves estimacions han aparegut durant l’any?

Doncs això, moltes i iròniques gràcies, Vladímir. Pel teu mal cap i per la teva guerra tornem a començar tots de zero. Com si no en tinguéssim, de feina, abans. I sant tornem-hi que a Ucraïna estan molt pitjor. Un record per a tots ells.