La doble penalització al mercat laboral per ser dona immigrant
Les dones immigrants pateixen una doble penalització al mercat de treball, que combina les desigualtats de gènere amb les barreres associades a la condició d’immigrant. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2023, la taxa de participació de les dones amb fills d’entre 0 i 3 anys era del 79%, una xifra 19 punts percentuals inferior a la dels homes amb fills del mateix rang d’edat. Aquesta bretxa s’agreuja en el cas de les dones immigrants, amb una taxa de participació del 57%, 36 punts percentuals inferior a la dels homes immigrants i 22 punts per sota de la de les dones natives.
La maternitat té efectes importants sobre les oportunitats laborals de les dones. Les dificultats per conciliar la vida familiar i la laboral poden representar un obstacle significatiu per al desenvolupament professional, sobretot per a les famílies immigrants amb menys recursos i menys accés a mecanismes de suport.
La majoria dels països europeus han desenvolupat polítiques familiars per facilitar la conciliació de les persones amb menors a càrrec. Una de les polítiques estrella és la introducció i posterior extensió del permís de paternitat, que busca involucrar els homes en la criança i fomentar la participació i el progrés laboral femení. Des de l’any 2021, l’estat espanyol disposa d’un dels permisos de paternitat més generosos de l’OCDE: 16 setmanes, no transferibles, remunerades al 100% i obligatòries durant les primeres sis setmanes. Aquesta política situa Espanya com a referent en l’equiparació de drets de maternitat i paternitat i contribueix a reduir les desigualtats de gènere en les tasques de cura.
Obstacles en els permisos de naixement
Tanmateix, aquesta política no està a l’abast de totes les famílies. Actualment, per accedir als permisos de naixement cal haver cotitzat un període mínim, un requisit que en deixa fora moltes dones immigrants, sobretot les que treballen en sectors informals o amb poca trajectòria laboral al país. La normativa exigeix haver cotitzat 90 dies en els set anys anteriors al naixement del menor; o 180 dies al llarg de la vida laboral quan els progenitors tenen entre 21 i 25 anys, i 180 dies de manera contínua durant els set anys previs o 360 dies al llarg de la vida laboral si el progenitor és major de 26 anys. Aquest requisit de cotització prèvia pot excloure les famílies que han arribat recentment al país o no compten amb una trajectòria laboral legalitzada. Per facilitar la conciliació entre la vida laboral i familiar, seria desitjable eliminar aquest requisit per a les famílies nouvingudes.
La universalització de l’educació pública infantil de 0 a 3 anys és un altre instrument fonamental per reduir les bretxes de gènere i origen al mercat laboral. Aquesta infraestructura ofereix temps de cures que els progenitors, sobretot les mares amb menys recursos, poden dedicar al seu desenvolupament professional. Actualment, aquest cicle educatiu a Catalunya no és universal ni gratuït a tots els nivells i presenta taxes de matriculació molt baixes. Segons dades del departament d’Ensenyament per al curs 2023-2024, només l’11% dels infants menors d’un any estaven escolaritzats. Aquesta taxa era del 48% entre els infants d’un any i del 67% entre els de dos anys.
L’evidència internacional mostra que l’expansió de l’educació infantil té efectes positius tant sobre la participació de les mares al mercat de treball com sobre el desenvolupament infantil. A més, aquests beneficis són significatius entre les famílies de contextos socioeconòmics desfavorits, com les famílies immigrants, per a les quals els costos de l’escolarització representen una part significativa del pressupost domèstic. Universalitzar l’educació pública de 0 a 3 anys permetria alleujar la càrrega de les tasques de cura i obriria la porta a una participació laboral més important de les dones immigrants.
Les mesures proposades —l’eliminació del requisit mínim de cotització per accedir als permisos de naixement i la universalització de l’educació pública infantil de 0 a 3 anys— poden servir per reduir la doble penalització que afecta les dones immigrants. Aquestes polítiques no només en promourien la inclusió laboral, sinó que també contribuirien a una societat més equitativa i a un ús més eficient dels recursos humans.