29/09/2022

Això d’internet qui ho paga?

La resposta més simple a aquesta variant contemporània de la famosa exclamació de Josep Pla és que, d’una manera o altra, ho paguem nosaltres, els internautes particulars o empresarials que fem servir la xarxa. Ara bé, el finançament de les telecomunicacions admet molts matisos, i un d’ells és el del repartiment del cost entre els implicats. Les operadores fa dècades que rondinen perquè no veuen ni un cèntim de l’immens negoci que les empreses d’internet fan sobre les xarxes que ens porten el contingut a casa, la feina o el mòbil. I mentrestant els consumidors i les empreses els reclamem que ens millorin la capacitat i la velocitat, sense pagar més a la factura.

Com que a Silicon Valley fan com si sentissin ploure, fa un temps que les telecos europees pressionen les autoritats de Brussel·les perquè obliguin els ianquis a esquitxar alguna cosa. Des d’aquesta setmana tenim una xifra del que reclamen: Vodafone, Orange, Telefónica, Deutsche Telekom i 10 companyies més diuen que, dels 50.000 milions que es gasten cada any en desplegar fibra òptica i antenes de mòbil, els gegants digitals nord-americans n’haurien de posar 20.000. No sembla desmesurat, considerant que generen més de la meitat del trànsit de dades transportat. S’ho poden permetre: els beneficis nets de Google, Amazon, Meta, Microsoft, Apple i Netflix durant el trimestre passat van sumar més de 59.000 milions d'euros. És a dir, que parlem d’un total anual d’uns 204.000 milions.

Cargando
No hay anuncios

Com és natural, les empreses d’internet s’hi resisteixen. Google recorda que ells també es gasten molts diners en tirar cables submarins d’alta capacitat. Però aquests diners ja estan descomptats dels beneficis, i en qualsevol cas són les telecos qui ens porta les dades fins a casa. El cercador també al·lega que imposar-los aquesta aportació anirà en detriment de la neutralitat de xarxa: tenen por que les operadores penalitzin el trànsit de dades de les empreses que no vulguin pagar. La Comissió té previst obrir l’any que ve una consulta pública sobre el tema.