Accions caríssimes a 1 cèntim i barates a 1.000 €
Andrei Boar explica què és un 'split' i l'efecte psicològic que té sobre els inversors
De més de 1.000 dòlars a poc més de 120 dòlars per acció entre la nit i el matí següent. Així va evolucionar l’acció de Nvidia, empresa tecnològica amb seu als Estats Units. Segurament, més d’un petit inversor es va emportar un petit ensurt, però no, l’acció no va caure un 90%. El que l’empresa va aplicar va ser el que tècnicament s’anomena un split.
Quan parlem d’un split, augmentem el nombre d’accions en circulació d’una empresa i n’ajustem el preu, de manera que el valor de l’empresa resta el mateix. En concret, en el cas de Nvidia, l'split va ser 1:10 i, per tant, el preu de l’acció es va dividir entre 10 alhora que el nombre d’accions es va multiplicar pel mateix número.
Aquestes operacions s’acostumen a donar per fer més accessible l’acció i perquè sembli que està barata. És pura psicologia: mentre que a 1.000 dòlars Nvidia semblava caríssima, a 120 dòlars sembla que té molt recorregut per continuar creixent. Ara bé, és una percepció totalment allunyada de la realitat.
El valor en borsa d’una empresa s’anomena capitalització, i depèn del nombre d’accions i del seu preu. Podem tenir 1 acció a 1.000 euros o 1.000 accions a 1 euro, el valor total serà el mateix. Un famós supermercat ronda el (1) cèntim per acció des de fa anys i no sembla que es recuperi. ¿L’acció està cara o barata?
El mateix efecte el trobem en les criptomonedes quan valen 0,000001 euros; per molt que en tinguem milers de milions d’unitats, el benefici o la pèrdua sempre dependrà de quin percentatge de canvi tinguin. Pugi la criptomoneda a 0,000002 euros o pugi Nvidia a 240 euros, el nostre benefici serà el mateix: haver duplicat la inversió. I no, no és més fàcil que passi la primera situació perquè sigui “més barata”.
En resum, que la psicologia no ens jugui una mala passada quan invertim. Ni una acció a 1 cèntim és barata ni una acció a 1.000 euros és cara.