Els vallesans que es van avançar a la febre del Zoom
La Llucana és una pime catalana que es dedica a realitzar ‘streamings’ per a empreses i ara s’ha especialitzat en la retransmissió de curses de muntanya.
Una llucana és la petita finestra –sovint té la seva pròpia teulada triangular– per on es pot observar el món des de l’interior d’unes golfes. I aquesta és l’estança on Jordi Castañé buscava idees a casa seva a Cerdanyola del Vallès quan la crisi del 2008 va forçar-lo a tancar la seva empresa. Des del 1987 s’havia dedicat al sector audiovisual i la televisió, però la recessió el va abocar a una “travessia pel desert”. La Llucana va néixer d’aquell mal moment amb el propòsit, precisament, de convertir-se en una “finestra audiovisual dins d’internet” a través d’una tecnologia que ara ens és molt més familiar que fa dotze anys: l’streaming. “En aquell moment hi havia molt pocs equips i eren molt cars”, explica Castañé. Feia tot just cinc anys que havia nascut YouTube i les retransmissions en directe encara eren un producte molt més ancorat a la televisió que a les xarxes. No obstant això, hi havia algunes empreses que començaven a investigar amb petits projectes i La Llucana en va ser una.
Castañé recorda que els seus primers clients van ser sobretot bancs que buscaven, per exemple, algú que els produís un streaming per difondre els seus comunicats interns amb la plantilla o els inversors. De fet, la companyia vallesana (tot i que ara han traslladat les oficines a Esplugues de Llobregat) encara és l’encarregada de retransmetre en vídeo les assemblees del Banc Sabadell. “La paraula streaming ara és un genèric, però no deixa de ser la possibilitat de visualitzar qualsevol document audiovisual a la xarxa. N’hi ha de molts tipus”, afegeix el fundador de La Llucana. L’empresa també ha organitzat directes per a congressos de medicina que necessiten connectar el que passa dins un quiròfan amb la sala d’un auditori.
Per entendre com funciona un d’aquests directes, ens hem d’imaginar dues càmeres i un mesclador, com el que es faria servir en una sala de realització de televisió. El senyal viatja des d’unes motxilles amb connexió 4G que porten posades els operadors fins a la seu de l’empresa, on es munten les imatges. El repte és repetir aquest mateix procés en un escenari on la cobertura no té la mateixa qualitat que arriba al mig d’una ciutat. En els últims anys a La Llucana s’han especialitzat en els streamings de curses de muntanya, un tipus de contingut que exigeix que la latència –és a dir, el retard en la retransmissió– sigui com més baixa millor. Un dels primers esdeveniments va ser l’Andorra Ultra Trail Vallnord, amb un recorregut que arriba als 233 quilòmetres en algunes de les proves. L’equip de la companyia catalana va poder seguir la sortida dels corredors fins que entraven a la zona boscosa de la cursa i els últims quilòmetres fins a l’arribada.
Des d’aleshores, La Llucana ha continuant atorgant cada vegada més pes a aquesta mena d’esdeveniments, sobretot gràcies a la col·laboració amb Artic Outdoor, l’empresa que dirigeix el programa Evasión TV per a la cadena de RTVE Teledeporte. “Nosaltres els proporcionem el directe per a moltes de les curses que emeten”, diu Castañé. Al març es van encarregar que les imatges dels corredors de la Transgrancanaria, una volta de fins a 126 quilòmetres per diferents pics de l’illa, arribessin a les pantalles dels espectadors. Una de les pròximes cites de l’empresa serà la Zegama, una marató que travessa alguns dels cims de les muntanyes basques i acaba en aquest municipi de la província de Guipúscoa.
La pandèmia ha accelerat el negoci de La Llucana, que en els últims dos anys ha passat de tenir tres treballadors en plantilla al doble. Tot i això, Castañé és conscient que el furor podria ser passatger i que moltes empreses han acabat muntant ells mateixos els seus propis streamings. “Depèn de les necessitats i de si volen alguna cosa puntual que no requereix molta qualitat de la imatge”, indica. De totes maneres, celebra que des d’aquesta setmana l’audiovisual compti amb una nova cita a Barcelona (el congrés ISE) que posa el sector català al mapa. “També és una finestra per a oportunitats i inversions”, conclou.