Túnels i taxis voladors per moure’s per les megàpolis del futur

Silicon Valley ha decidit que un dels principals enemics del desenvolupament humà, qui sap si a l’altura del canvi climàtic, és la pèrdua de temps que suposen cada matí i cada vespre els interminables embussos de trànsit a les principals ciutats del planeta. Són les cridades a definir-se en pocs anys com a megaurbs a l’estil de Los Angeles i Dallas, però també de Delhi, Mèxic, Bombai i moltes altres on les paraules automòbil i infernal rimen.

Són diversos els projectes llançats per emprenedors i empreses ja establertes perquè en pocs anys es faci realitat la imatge d’un cel ple d’aeronaus com el que dibuixava Phillip K. Dick a la novel·la Els androides somien xais elèctrics?, l’adaptació al cinema de la qual va ser la llegendària Blade Runner. L’objectiu, per descomptat, és estalviar temps i deixar els embussos per als més pobres: els que no siguin capaços de pagar per un transport aeri que els porti de la teulada de casa al terrat de l’oficina.

De fet, no es tracta d’una imatge futura: en realitat, ja fa bastantes dècades que, en megàpolis llatinoamericanes com la capital mexicana i São Paulo, centre industrial i financer del continent, els potentats i magnats poques vegades trepitgen els carrers. Fan els desplaçaments amb helicòpters de la seva propietat o de flotes professionals. Passa el mateix als Estats Units, i en aquest sentit Uber ja posseeix UberChopper, el seu propi servei d’helicòpters per a executius a preus que superen els 1.000 dòlars per setmana.

Però ara la diferència és que les iniciatives més recents van en la direcció de democratitzar l’espai aeri, de manera que tots els mortals puguin aturar un taxi amb ales només aixecant el polze, tal com ho farien al carrer, i fins i tot des de la mateixa vorera i sense necessitat de pujar al terrat d’un gratacel.

Amb aquesta finalitat, Uber està desenvolupant un projecte, ara com ara conegut com a UberAir, que es començarà a provar a Los Angeles el 2020 i que s’espera que s’estengui a altres grans ciutats nord-americanes. UberAir serà una flota de taxis aeris -que estan dissenyant un consorci de diverses companyies per a Uber- que comptarà a més amb una col·laboració de la NASA. L’agència espacial desenvoluparà per al projecte un complet protocol de trànsit urbà aeri com el que impera arran de l’asfalt.

La idea, per tant, és que en un futur pròxim, enmig d’embussos i contaminació, circular pel sòl sigui molt poc recomanable i ens passem massivament a l’estrat dels 100 metres d’altura o més, un espai encara pendent de colonitzar. Per disposar d’una nombrosa xarxa d’heliports per als seus taxis, Uber també treballa amb un important promotor immobiliari que li aconseguirà terrats i solars on aterrar.

Però Uber no és l’única companyia visionària en aquest camp, perquè el fabricant europeu Airbus també està dissenyant aerotaxis que, segons les informacions més recents, estarien disponibles l’any vinent, almenys en forma de naus pilot. Encara que Airbus va començar a desenvolupar-los dins l’anomenat Project Vahanaper a Uber, finalment ha seguit la idea pel seu propi compte i assegura tenir gairebé llestos els anomenats CityAirbus, que seran molt semblants en aspecte als drons domèstics de quatre hèlixs, però a gran escala.

Els cityairbus, igual que els taxis d’Uber, seran elèctrics i podran pujar i baixar en vertical i transportar fins a quatre persones alhora, encara que la seva autonomia serà relativament limitada a poc més d’una hora, després de la qual hauran de fer recàrrega o canvi de bateria. De moment seran pilotats, però la idea és que en un futur siguin autònoms. Sobre això, Uber també té un projecte paral·lel a UberAir de taxis voladors sense conductor.

L’últim a apuntar-se a un futur a 100 metres d’altura ha sigut Volvo. El fabricant suec, ara propietat d’un fons xinès, ha adquirit la start-up Terrafugia, fundada per quatre graduats del MIT de Boston i centrada en el desenvolupament d’un cotxe aeri autònom per a les futures autopistes del firmament. Terrafugia assegura que ja ha rebut finançament per construir-ne 10.000 aparells.

Però més curiosa, i contracorrent, és la idea d’un altre visionari com Elon Musk. L’exconseller delegat de PayPal i creador del fabricant d’automòbils elèctrics Tesla ja fa un any que va decidir que la superfície terrestre era massa limitant per desplaçar-se a tota velocitat entre Los Angeles i San Francisco, i va decidir fer un túnel pel qual es pogués circular a velocitats constants superiors als 240 quilòmetres per hora.

Per aconseguir aquest objectiu, va crear la companyia d’excavació i infraestructures The Boring Company, amb la qual ja ha començat a fer els primers túnels a Los Angeles, encara que la seva idea ha canviat una mica i en comptes de construir un túnel fins a San Francisco, Musk ara vol fer una xarxa de carreteres subterrànies a diferents profunditats sota la ciutat, el que ell denomina “una xarxa de trànsit en 3D”.

Sembla clar que en un futur en què les megàpolis substituiran probablement el poder dels estats, la fluïdesa del trànsit potser serà tan important com la qualitat de la democràcia o la corrupció.