El truc del mag Reynés per disparar Naturgy un 22%
El nou president de l’energètica catalana confirma el seu idil·li amb els fons després de només vuit mesos a la companyia
El 7 de febrer passat Francisco Reynés va desembarcar a la llavors Gas Natural. En vuit mesos ha girat la companyia com un mitjó: canvi de socis, canvi de nom, nou pla estratègic i una revalorització a la borsa sense precedents. És cert que bufen alguns vents de cua per a la companyia, com l’augment del preu del petroli i el de l’electricitat, però Reynés té alguna cosa que atrau i satisfà els inversors: els fa guanyar diners. L’experiència anterior és clara. Abertis, on era vicepresident i conseller delegat fins al salt a Gas Natural (ara Naturgy), va acabar venuda a Atlantia i ACS per 18.300 milions d’euros, una xifra gens menyspreable que va aportar importants guanys als seus accionistes. Al sector es diu que la jugada es podria repetir en un futur amb Naturgy.
Una persona que ha treballat durant anys amb Reynés explica el seu caràcter. Té clar el que vol, és resolutiu i es guanya la confiança dels fons d’inversió perquè els convenç que hi acabaran guanyant. Aquest ha sigut un dels reptes de Francisco Reynés en el seu desembarcament a Naturgy. Pocs dies després d’arribar-hi, un dels socis històrics de la companyia, Repsol, venia el seu 20% de Gas Natural a CVC i Alba per 3.800 milions. Era el canvi d’un soci estable i industrial per fons d’inversió. La venda de Repsol estava justificada: vol ser un jugador rellevant en el mercat elèctric espanyol, tal com s’inclou en el nou pla estratègic, i això seria incompatible amb fer la competència amb una participada.
Precisament CVC, un dels compradors de la participació, havia sigut un dels principals accionistes d’Abertis quan hi era Reynés. I altres inversors l’han seguit en la mudança. És el cas de Capital Group, un fons que també havia sigut a Abertis, o el de la família Godia, que amb la desinversió d’Abertis tenia una liquiditat important per invertir i ha decidit seguir Reynés en l’aventura a Naturgy.
Reynés, des del punt de vista executiu, ha fet un pas en favor de l’agilitat: ha concentrat el poder en les seves mans. Quan va entrar a la llavors Gas Natural va assumir les funcions de president executiu, és a dir, va concentrar la tasca de dues figures, la del president, Isidre Fainé, i la del conseller delegat, Rafael Villaseca. Ara Reynés concentra el poder executiu amb un consell d’administració mes reduït.
Les pèrdues elevades de la companyia del primer semestre no han perjudicat el preu de l’acció, al contrari. Sembla contradictori, però és una cosa que forma part del model de gestió de Reynés. Fer aflorar pèrdues un cop per la via d’una revalorització a la baixa dels actius li ha permès a la companyia guanyar credibilitat davant dels mercats. Naturgy va tancar el primer semestre amb unes pèrdues de 3.281 milions, unes pèrdues comptables que venen d’uns sanejaments de més de 4.800 milions, és a dir, una circumstància extraordinària que no es repetirà i que reflecteix millor el valor de l’empresa. Això va ser molt ben rebut pels inversors, igual que la promesa d’un dividend d’1,30 euros per acció aquest any. Els inversors també van valorar positivament el pla estratègic, que preveu arribar a un benefici net de 1.800 milions l’any 2022, un 32% més, i repartir fins a aquella data 6.900 milions en dividends. A jutjar per la cotització, els inversors s’ho creuen. Una part d’aquesta credibilitat ve del que ja s’ha fet. Per exemple, concentrar-se en mercats clau. Naturgy s’ha venut les mines de carbó de Sud-àfrica i la generació a Kènia. També ha sortit del mercat italià, on es va vendre el negoci per 1.020 milions, i de Colòmbia, on es va vendre la distribuïdora de gas per 335 milions.
Però hi ha dos fets molt valorats pels inversors. D’una banda, la fi del litigi amb Egipte per la planta de liqüefacció de Damiata. De l’altra, la renovació del contracte d’abastament de gas amb Algèria. L’organisme d’arbitratge del Banc Mundial va emetre un laude pel qual Egipte haurà de pagar 1.700 milions a Naturgy i els seus socis arran de la paralització de la planta de liqüefacció. Però Reynés, al juny, va signar el primer gran contracte: va allargar fins al 2030 el contracte de subministrament de gas amb Algèria, que acabava el 2021. Una tranquil·litat per als inversors de la companyia, ja que Algèria aporta el 40% dels aprovisionaments de l’empresa catalana. Queda clar que els inversors confien en Reynés. I possiblement esperen repetir a mitjà termini les plusvàlues que van fer amb Abertis.