“La compra a la teva porta, en minuts”, “El que necessitis, des de casa”, “No moguis un dit, fes servir el teu polze”... Els reclams són infinits i impossibles d’esquivar. Són a tot arreu. Tant a les xarxes socials i les marquesines dels autobusos com a les caixes de les motos i bicicletes d’una nova fornada de riders, ara amb contracte per llei. Tots els eslògans van en la mateixa direcció: encara que només et facin falta quatre plàtans, mitja dotzena d’ous i un pot de detergent per fer una rentadora d’última hora, pots tenir la cistella de la compra a casa en menys d’un quart d’hora. En quinze minuts podries preparar una tassa de te o fer una sessió d’estiraments, mentre algú es dedica a escollir els productes que has triat a l’aplicació, un altre els posa ordenadament a la bossa i un tercer surt disparat a portar-te’ls.
És la nova promesa del capitalisme de plataformes, que sobretot en l’últim any ha activat una extensa xarxa de supermercats a l’ombra (en diuen dark stores, en anglès) per fer possibles les entregues ultraràpides. Són antics establiments d’altres cadenes que van deixar de funcionar i que ara utilitzen a Catalunya aplicacions com la turca Getir, l’alemanya Gorillas o la barcelonina Glovo amb la seva divisió de comerços exprés. Tot i així, de moment aquesta cursa es lliura a través de campanyes de màrqueting molt agressives i de gran pressupost -sobretot dels dos primers- i el negoci encara genera molts dubtes sobre la viabilitat a llarg termini. Cap d’aquestes tres empreses ha anunciat fins ara que el seu negoci comenci a generar beneficis en lloc de pèrdues, encara que totes han assolit l’estatus d’unicorn, valorat en més de 1.000 milions de dòlars.
El professor d’Esade Jaume Hugas ho té molt clar: les plataformes que comptin amb una base d’usuaris perquè venen del delivery (com Glovo, ara propietat de l’alemanya Delivery Hero) seran les úniques que sobreviuran. “La resta només faran negoci si es compren entre elles i el mercat es concentra com en el menjar a domicili”, apunta l’expert. De fet, enumera un llistat de 35 empreses que ja es dediquen a aquesta activitat al món i amb números d’acabar formant part d’un gran ball de fusions i adquisicions. A Madrid, a banda de les tres mencionades anteriorment, també hi opera la nord-americana Gopuff (després de comprar la britànica Dija).
Tot i així, bona part d’aquest sector està format per start-ups que encara no cotitzen a borsa i, per tant, encara poden mantenir bona part de les seves xifres sota clau. El consultor de la firma holandesa M3 Consultancy Marco Heimensen va fer un experiment per esbrinar si surten els números. A les 10.21 hores del matí va fer una comanda a Gorillas amb margarina i altres productes que necessitava al rebost per valor de 10,77 euros. La tarifa de repartiment eren 1,80 euros. Quatre minuts més tard, una missatgera trucava al seu timbre amb la bossa a la mà. Després de tenir en compte els sous dels treballadors, el cost de les bicis elèctriques i el marge habitual per als supermercats, l’executiu va concloure que l’empresa només seria rendible amb els preus actuals si la comanda mitjana era de 25 euros. La seva predicció era que a la llarga Gorillas pujarà les tarifes per assolir la rendibilitat i empenyerà els seus clients a fer compres més grans.
La directora general del grup a Espanya, Magdalena Szuszkiewicz, admet que la companyia alemanya no ha sortit dels números vermells, però assegura que això succeirà tard o d’hora. “Un magatzem pot ser rendible si hi arriben entre 600 i 800 comandes al dia. A Espanya, a les ciutats més madures com Madrid y Barcelona ja estem al voltant de les 500”, apunta la directiva. A la capital catalana han obert entre 8 i 10 -no en concreta el nombre exacte- d’aquests supermercats tancats al públic, però l’expansió d’aquesta xarxa s’ha congelat des que l’Ajuntament de Barcelona va prohibir l’obertura de nous locals. Tot i així, Szuszkiewicz treu pes a la decisió i remarca que Gorillas fa un esforç per mantenir tota la seva operativa fora de l’espai públic. “Hi ha menys molèsties que amb qualsevol supermercat. És cert que el model és nou i el govern l’ha d’investigar i entendre’l bé. Algunes ciutats premen el botó de pausa durant un temps. Estem oberts i col·laborem per pensar junts què funciona o no funciona”, afegeix.
Els magatzems de Gorillas tenen entre 300 i 500 metres quadrats i reparteixen comandes d’un assortiment d’uns 2.000 productes a un perímetre de fins a dos quilòmetres. “En aquesta distància en una ciutat hi poden viure entre 100.000 i 250.000 habitants. No es ens cal expandir-nos a noves ciutats per fer créixer el negoci”, apunta la directiva. La companyia es vol concentrar en fer-se forta a les ciutats espanyoles on ha aterrat (Madrid, Barcelona i València), encara que no descarta explorar les àrees metropolitanes més endavant. Gorillas té prop de 600 treballadors a Espanya, tots amb contracte, repeteix la seva directora general per a aquest mercat.
No obstant, els que es declaren pioners en aquest servei no són alemanys, sinó turcs. La plataforma Getir la va fundar el 2015 Nazim Salur, un empresari que ja havia creat una aplicació per demanar taxis a l’estil de FreeNow. A Barcelona no en vam sentir a parlar fins a l’estiu de l’any passat, quan van comprar la catalana Blok i els seus supermercats a l’ombra es van començar a omplir de motos a les voreres i repartidors amb jaquetes de color lila. Actualment Getir compta am una xarxa de més de 50 botigues a l’Estat i una plantilla de prop de 3.000 treballadors. La companyia insisteix molt que tots tenen contracte indefinit, a temps complet o parcial, segons la seva preferència, i que les seves motos tenen la velocitat limitada per evitar accidents.
“En lloc de productes, venem temps als nostres usuaris gràcies a la rapidesa que proporciona la nostra infraestructura tecnològica. El model d’entrega de Getir i el seu èmfasi en un servei ràpid ajuda els clients a estalviar temps en els encàrrecs perquè es concentrin en les coses que més els importen”, explica Hunab Moreno, director general de Getir a Espanya. El directiu avança que l’objectiu de l’empresa turca per al 2022 és continuar creixent “de manera àgil i sostenible”, però també oferir els seus serveis en altres centres urbans importants de l’estat espanyol.
La tercera en discòrdia a Barcelona és Glovo, que ha aportat una sola dada: a Espanya té 30 establiments dark, 9 dels quals a Barcelona.
Pablo de la Rica, gerent de Retail Knowledge de la patronal del gran consum AECOC, coincideix que els consumidors busquen més i més conveniència i això també passa per retallar els temps d’entrega. “La rendibilitat immediata no és el punt inicial. Necessites un model que tingui més massa crítica i que els riders aconsegueixin un determinat nombre d’entregues a l’hora perquè sigui possible. Encara estem en un context molt inicial”, defensa. Aquest directiu esquiva la pregunta sobre la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de limitar l’obertura de noves dark stores per evitar les molèsties als veïns i remarca la sostenibilitat de les entregues amb motos i bicis elèctriques.
El que també amaga aquest sector, però, és un nou intent de les plataformes per convèncer el consumidor d’una modalitat de consum cada cop més instantània. Almenys en aquest sentit ho analitza l’antropòleg urbà José Mansilla. “Una qüestió que apareix molt en aquest tipus de debats és l’enfrontament d’allò ètic contra allò legal. Com que utilitzar aquestes aplicacions és possible, no em plantejo totes les consideracions morals”, diu. En la seva opinió, aquestes empreses fomenten una cadena de precarietats, ja que aconsegueixen vendre productes a gent de classe treballadora gràcies a uns treballadors en condicions també precàries.
L’acadèmic es refereix a una expressió del filòsof alemany Karl Marx: el fetitxisme de la mercaderia. “Ens quedem obnubilats pel poder d’un producte o un servei i això no ens deixa veure que les relacions socials que hi ha al darrere són d’explotació, com quan hi ha cues a les botigues d’Apple per comprar l’últim iPhone i ningú pensa en com s’ha fabricat”, incideix Mansilla. D’altra banda, considera que perdre el cara a cara amb qui ens atén en un comerç i convertir-ho en un acte cada cop més ràpid i asèptic contribueix a debilitar una consciència col·lectiva entre els treballadors.
Que és realment fàcil ho podem comprovar amb una prova ràpida. A les cinc de la tarda per demanar una cistella de la compra en uns pocs clics al centre de Barcelona, el resultat és el següent: Glovo tardarà entre 5 i 15 minuts; Getir, 11, i Gorillas, 6. La comissió extra no superarà els dos euros.