ALIMENTACIÓ

Sobreviure aliè a les comparacions amb Guissona

La cooperativa Plana de Vic intenta potenciar la venda de carn amb només tres botigues i evitant la dictadura dels lineals dels súpers

Dani Cordero
i Dani Cordero

La cooperativa de la Plana de Vic només té tres botigues. Va arribar a tenir-ne més, però ni la complexitat logística, ni la competència, ni la crisi li van permetre mantenir-les. Així que s’espolsa com pot la comparació amb Guissona -un projecte cooperatiu similar pel que fa al sector, però molt més gran i amb més de 450 botigues- amb un altre objectiu empresarial clar: diferenciar la seva oferta de carn per la qualitat i vendre-la escapant-se tant com pugui de la dictadura dels lineals dels súpers. El seu focus està ara en un bon posicionament als taulells de botigues i cadenes de distribució i en el negoci de les col·lectivitats, des d’escoles fins a hospitals.

“Nosaltres hem apostat per un producte de qualitat, però ens falta poder-lo posar al mercat i en llocs on sigui valorat”, explica Vicenç Fabré, que des de fa poc més d’un any és el president de la cooperativa. “Ens costa fer entendre al consumidor el que hi ha al darrere del nostre producte”, remata Fabré, en un intent de deixar clar que no poden posicionar-se en una franja de preus baixos i que lluitaran per evitar entrar en aquesta guerra. Amb aquesta obsessió, la carn és el producte amb què la cooperativa vol créixer els pròxims anys, aprofitant l’estructura que té l’organització per impulsar la producció dels seus 1.200 socis. El cert és que actualment només un centenar dels socis són realment actius, els quals aporten el 90% de l’activitat. En el futur, Plana de Vic vol intensificar aquesta col·laboració i augmentar la participació dels socis: ara aporten un 45% de la carn de porc i un 70% de la llet que produeixen. La resta de la producció és comercialitzada pels mateixos productors portes enfora de la cooperativa.

Cargando
No hay anuncios

Per potenciar aquesta capacitat de venda, Plana de Vic preveu invertir l’any vinent 250.000 euros en l’ampliació de la seva petita sala d’especejament, Carnovic, punt central de l’estratègia d’impulsar el valor de la seva carn. Aquesta branca de l’activitat de la cooperativa només suposa el 6,1% de les vendes de l’organització (dades del 2016). El gran volum de facturació arriba a través de la venda de pinso (un 47% del total) i de la comercialització de llet (17,2%).

Els últims quatre anys no han sigut fàcils per a Plana de Vic, que ha vist com els preus de les primeres matèries es desplomaven, afectaven els seus socis i impactaven sobre els seus comptes d’explotació. L’any passat va tancar amb una xifra de negoci de 49,99 milions d’euros. La caiguda -del 13% respecte al 2015- ha sigut sostinguda en els últims tres anys i s’ha anat allunyant d’una facturació consolidada que va arribar a 60 milions d’euros. El benefici ha quedat també afectat, en guanyar 194.000 euros, un excedent molt allunyat del mig milió d’euros d’un any abans, forçat per l’ajustament de marges per guanyar en competitivitat.

Cargando
No hay anuncios

Entre els motius que expliquen aquesta caiguda del negoci hi ha la pèrdua de clients a causa de les dificultats financeres que tenien alguns socis de la cooperativa. Aquest fet va fer que la cooperativa s’hagi vist obligada a refinançar deute per un import de tres milions d’euros sobre els vuit milions que acumula, bàsicament per la crisi que va arrossegar el sector porcí entre els anys 2013 i 2015. “Amb aquestes operacions ara ens hem assegurat les garanties per cobrar els diners que ens devien, ja que teníem quantitats importants pendents de cobrament d’alguns socis”, explica Fabré, referint-se a productors de carn de porc que havien vist com queia el preu del seu producte i no podien assumir el pagament del pinso que havien adquirit a la cooperativa.

Fabré, que presideix la cooperativa des de fa poc més d’un any, defensa la continuïtat de la secció de crèdit, tot i que va haver-hi un debat intern sobre si s’havia de mantenir, després de les crisis patides per les cooperatives de l’Aldea i Cambrils. Al final, assegura, es va optar per mantenir-la, però també per impulsar-la.