La sequera inversora empeny Uber a sortir a borsa sense model de negoci

En els últims dies s’ha sabut que Uber, la plataforma de mobilitat més famosa del món, està a punt per sortir a la Borsa de Nova York. La sortida d’Uber es pot produir en les pròximes setmanes i els analistes la fixen a principis de maig, amb una valoració de 100.000 milions de dòlars. No serà, però, la primera sortida que es produeixi d’una plataforma de transport, ja que a principis de mes va saltar al parquet Lyft, el germà petit d’Uber, que controla el 30% del mercat als Estats Units. De moment, l’experiència de Lyft no és gaire encoratjadora i mostra el que pot trobar-se Uber a la borsa, ja que Lyft ha vist caure el valor de les seves accions des dels 72 dòlars amb què es va estrenar fins a fregar els 60 al tancament de l’última sessió, dijous passat.

Luis Martín Cabiedes, analista, inversor i professor de l’Iese, assegura que no li sorprèn el declivi borsari de Lyft “d’acord amb les dades que ofereix a la seva S-1”, el fulletó d’informació pública per a inversors que es publica abans de sortir als parquets. Explica que “en el document s’especifica que guanyen més diners llogant un patinet que en un trajecte en cotxe”, i creu que el seu model de negoci és difícilment rendible pels costos que comporta, ja que “no té economies d’escala”.

Cabiedes fa extensiu aquest problema a Uber, ja que comparteixen model. A més, en el cas d’aquesta última ell li pronostica “unes expectatives bastant negatives, amb un creixement reduït a l’11% i unes propostes, com el lloguer de patinets o fins i tot d’avions elèctrics, que són difícilment rendibles”. Per a l’inversor, la sortida a borsa només s’explica com a moviment forçat per l’absència de capital privat (“Una empresa valorada en 100.000 milions difícilment pot donar entrada a un fons”) i la pressió dels primers fons que van accedir a la companyia, que volen recuperar la inversió després de llargs anys de pèrdues. En això, Cabiedes coincideix amb el consultor i analista Zachary Karabell, que en una columna d’opinió a la revista Wired diu que Silicon Valley sembla haver trobat en la borsa la sortida a la prolongada sequera inversora que ha castigat el sector digital en els últims anys, després de l’esclat més o menys controlat de la bombolla tecnològica.

A partir del 2008, quan la crisi va dinamitar el sistema financer mundial, els fons privats van buscar un refugi esperançador en aquestes empreses, la majoria de les quals aplicacions per a mòbil que posaven en contacte usuaris que necessitaven llit o transport amb d’altres que podien oferir-ne. El 2009 no estava gaire clar com el món podria superar el crash, però l’economia col·laborativa semblava una idea que podia funcionar. Així doncs, tots els que tenien molts diners -i no confiaven en deixar-los als bancs- van apostar per Uber, Airbnb i companyia. El resultat va ser un creixement espectacular d’aquestes aplicacions, que van saltar de San Francisco a tot el món en pocs mesos, en una expansió constant que encara continua.

El problema, tal com relata Cabiedes, és que aquesta expansió es fa interminable i mai no pot ser rendible, perquè a “més escala més elevats són els costos”. De fet, la mateixa Uber ha reconegut al fulletó de sortida a borsa que “podria no ser mai rendible”, un avís prou clar per disparar les alarmes dels inversors. A més, a l’expandir-se pel globus aquestes empreses xoquen amb múltiples realitats socials, financeres i fiscals, fet que complica la burocràcia i dispara encara més els costos en un forat negre de diners sense fi. Cabiedes posa com a exemple Didi, l’anomenat Uber xinès, que, malgrat tenir tot el mercat de la Xina, va perdre 1.600 milions de dòlars el 2018.

Tot i així, Cabiedes sí que creu que una eventual sortida a borsa d’Airbnb (“Hauria de veure abans la documentació”, matisa) podria ser solvent, ja que “Airbnb sí que posa en valor un actiu que abans no ho estava, com és una habitació buida”. Es refereix al fet que “el cost de mantenir i explotar l’habitació és gairebé zero o molt puntual, fet que no passa amb un conductor, que en realitat és un treballador més d’Uber, per més que ho neguin”.

No obstant això, l’analista Aswath Damodaran va declarar fa uns dies a la cadena nord-americana CNBC que no creu que les empreses d’economia col·laborativa tinguin un futur sòlid a la borsa, siguin de lloguer de cotxes, cases o de qualsevol altre bé. Ho va dir adduint que la seva tasca és simplement posar en contacte dos actors independents amb una necessitat. Com a intermediària, la companyia no pot establir cap control sobre ells, de manera que si demà volen deixar de col·laborar, n’enfonsarien el negoci.