Reciclar un avió per construir-ne un altre

Perquè un avió s'enlairi, necessita una carcassa resistent i lleugera, dues propietats que reuneixen les fibres de carboni i de vidre. Als abocadors espanyols ja hi ha més de 300.000 tones d’aquests materials -cada vegada més utilitzats en el transport i la construcció- i la xifra augmenta gairebé fins als dos milions a tot Europa. Per això Holanda s’ha plantejat enterrar-los, com ja es fa amb altres residus. Però la start-up catalana Thermal Recycling of Composites (TRC) ha trobat una solució més respectuosa amb el medi ambient: donar-los una segona vida. La companyia promou l’economia circular, és a dir, aconsegueix reciclar les fibres perquè trobi un nou ús dins el mateix sector. Per exemple, l’ala d’un avió podria convertir-se en les tauletes de dins la nau o en la porta de la cabina del pilot.

A través de processos termoquímics, l’empresa separa les fibres de carboni i vidre d’altres materials no reutilitzables. Després d’aplicar aquesta nova tecnologia, anomenada R3fiber, la companyia obté fibres d’alta qualitat, combustible i energia. El material resultant té aplicacions similars a l’original en el sector aeronàutic, automobilístic o industrial, entre d’altres.

TRC treballa des de principis del 2016 en una planta de producció pilot a Sant Andreu de la Barca, però el projecte va comportar anys de recerca. “A la meva família sempre hem sigut uns apassionats del reciclatge i les energies renovables, uns valors que ens va inculcar el meu pare”, explica el conseller delegat de TRC, Oriol Grau. L’empresari treballava en un projecte de biomassa quan el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) li va plantejar la problemàtica de les fibres de carboni i de vidre.

A part del CSIC, la start-up també col·labora amb la incubadora Energías de Portugal Starter (EDP Starter), una de les acceleradores referents a escala mundial en l’àmbit de les energies renovables. El programa subministra pales d’aerogenerador -les mateixes que mouen les turbines dels molins eòlics- a TRC. Al marge del sector eòlic, l’empresa també ha reciclat ales d’avions Airbus i preveu estendre el negoci a clients del sector naval i de l’automoció.

Oriol Grau està convençut que el seu model de negoci és beneficiós per a totes les parts implicades i no només a per a TRC. “Tenir l’etiqueta d’empresa verda és un honor, però a finals de mes els teus clients volen saber quants diners s’estalvien”. Actualment portar una pala estàndard de sis tonelades a un abocador costa 3.500 euros, mentre que TCR es fa càrrec del residu per un preu inferior, de 2.900 euros. “Hem ajustat els preus, però ens surt més a compte perquè quan reciclem podem vendre altre cop el material”, assenyala l’empresari.

Fins ara la companyia s’ha finançat principalment amb recursos dels cofundadors. Grau reconeix que no han volgut créixer més del necessari. “Som una empresa familiar i quan inicies un projecte així és necessari que hi hagi bona dinàmica amb els companys de feina, i per això no hem fet el pas”, raona. No obstant, l’empresa es va proclamar guanyadora en el programa Cleantech Camp Barcelona 2016, un concurs que els ha permès guanyar 15.000 euros. Incrementar el volum de material reciclat i escalar la tecnologia són els seus objectius a curt termini. La companyia vol instal·lar una planta de producció definitiva i obrirà una ronda de finançament de 200.000 euros per aconseguir-ho. “Esperem iniciar el procés d’internacionalització d’aquí tres anys”, avança Grau, que confia a vendre llicències d’explotació a altres companyies que vulguin utilitzar la seva tecnologia.