Les marques de moda pugen a les pistes

Esquiar amb estil és la nova moda que han aprofitat algunes marques de roba per incloure en les seves botigues equipament per a la neu. Han començat les firmes de luxe com Chanel, Prada i Louis Vuitton, entre d’altres, i ha arribat a botigues més low cost com Zara, H&M, Pull&Bear o Oysho. Marques street style que han ampliat el seu catàleg amb peces de roba i accessoris per practicar l’esport de moda d’aquest hivern.

Des que es van aixecar les restriccions derivades de la pandèmia la gent està apostant amb fermesa per l’oci. “Estem gastant més en activitats de lleure i turisme i la despesa està creixent més que el consum general”, assegura Núria Bertran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L’auge de l’esquí coincideix amb la tendència de vestir fashion per fer esport. Les firmes de roba han trobat un nínxol de mercat per expandir-se.

Les primeres a apostar per jaquetes, botes i pantalons per a la neu van ser les firmes de luxe. “El creixement ja hi va ser l’hivern passat i aquest any encara s’espera més gent”, explica Isabel Mariscal, consultora de negocis especialista en el sector de moda i professora a la Universitat de Navarra, on imparteix l’assignatura de negocis de moda.

Mariscal apunta que si les marques de luxe hi aposten, aquest negoci es posa de moda. Totes les tendències que surtin a passarel·la apareixen sempre en la versió low cost. “Estan obligats a fer-ho, perquè és fast fashion. Zara, pel seu ADN i posicionament, l’ha d’adoptar, si no perdria el seu lideratge en el sector”, detalla Mariscal. En aquest cas la tendència és l’après-ski (després d’esquiar), són les activitats d’oci i entreteniment més enllà del fet d’esquiar. “Aquest corrent també ha crescut per l’auge d’Instagram i totes aquestes noves generacions que veuen que no és només fer esport, sinó que també és fashion”, afegeix l’experta en moda.

Les marques low cost han vist l’oportunitat de negoci. “Al principi només oferien roba de tot portar, després ho han anat expandint: roba de festa, complements, sabates, pijames i l’esport potser és l’únic sector que no tocaven”, afirma Bertran. Les famílies tenen un pressupost limitat per a la roba, arriba un moment que el creixement de les empreses s’estanca i han de buscar altres categories si volen continuar augmentant ingressos i expandir la quota de mercat. “En el fons, el que volen aconseguir marques com Zara és que quan tu et pensis vestir tot ho puguis trobar allí”, afegeix Bertran.

Oysho està apostant molt fort per la col·lecció d’esquí. “Hi ha locals de la marca que estan acabats de reformar i ja destinen dos terços de l’espai a la secció de neu quan mai no hi havia hagut res”, apunta Mariscal. L’experta en negocis de moda assenyala que és una tendència i una col·lecció que saben que està funcionant: “Si hi ha una aposta tan clara és que ja hi ha resultats d’alguna prova que han començat a fer en botigues clau com poden ser les de París”.

El públic objectiu d’aquestes botigues és gent que esquia per motius d’oci, explica Bertran: “Potser la persona que vagi un dia a esquiar i sigui més per lleure que per professionalitzar la tècnica no anirà a una botiga dedicada únicament a l’esport”. La roba complirà els requisits bàsics, però “no tindrà tanta qualitat tècnica com potser necessita un professional”, afegeix.

És per això que les botigues low cost no estan fent la competència al comerç detallista d’esport, sinó als grans operadors. “Si tu penses en una botiga per comprar una peça per esquiar de preu assequible, és Decathlon”, assegura Bertran. Les marques low cost estan fent els productes bàsics de les marques especialitzades a preus molt competitius. Jaquetes que poden costar entre 450 i 600 euros en marques amb renom ara es poden trobar al voltant dels 100 euros.

I no és casualitat que la gent vulgui vestir fashion per fer esport. Des de ja fa un temps que hi ha una macrotendència (una tendència global que segueix el conjunt de la societat) que consisteix en cuidar-se i dedicar-se temps a un mateix. En aquesta línia, Mariscal explica que es va posar de moda fer ioga i anar a córrer. Tot seguit van aparèixer marques internacionals que produïen roba fashion per practicar aquests esports, una de les primeres Lululemon. I es van començar a vendre les primeres peces d’esport per fer running en botigues convencionals. El confinament va accentuar aquesta moda: tothom havia de treballar des de casa, així que la roba ampla i de punt va triomfar en el sector tèxtil. Amb l’obertura de les fronteres i l’oportunitat de viatjar internacionalment la tendència de portar roba d’esport fashion ha evolucionat cap al món de l’esquí. Tal com apunta Mariscal: “Les tendències de moda són un reflex de la societat i expliquen d’on venim i cap on anem”.