Marietes a domicili, uns lucratius exterminadors de plagues

Un hort urbà, per dir-se també ecològic, ha de començar per vetar l’entrada als productes químics. Trobar el recanvi als insecticides per mantenir a ratlla les plagues és el que va motivar Pau Fàbregas a posar en marxa fa tres anys i mig un negoci de venda online d’insectes que fan de guardians naturals de la collita. Des de la seva pàgina web, amb l’explícit nom Lombrices de California, ha vist com les comandes es multiplicaven i el producte -primer cucs i ara també marietes i fins i tot papallones- trobava sortida en un mercat d’agricultors aficionats creixent i cada cop més conscienciat amb el medi ambient i la salut. “Si vols plantar tomàquets i abocar-hi químic, més val que vagis al supermercat i te’ls compris”, defensa.

Les marietes han sigut l’última gran descoberta de la seva clientela recent. Són coleòpters que combaten el pugó -la plaga d’insectes molt petits de reproducció ràpida que es mengen la saba de les plantes- i desencadenen una batalla desconeguda però efectiva dins dels horts. La marieta es menja el pugó i erradica plagues, però, en paral·lel, el pugó troba un aliat per lluitar contra les marietes: la formiga. “Aquesta diversitat és desitjable en un hort equilibrat”, defensa Fàbregas. Ara, en plena primavera, les vendes de marietes s’han disparat, reconeix. No són barates -el pack mínim de 25 unitats val uns 22 euros amb transport inclòs- però els químics, a la llarga, tampoc ho són, insisteix. Recentment, ja no les porta de fora sinó que ha començat a criar-les ell mateix, “les de set punts, que són les autòctones de Catalunya”, concreta.

Tot el que sap de les marietes i de la resta d’animals que cria i ven des de Santa Eulàlia de Ronçana ho ha descobert a base d’observació i recerca. “Soc del tot autodidacte, he llegit, he buscat i he fet molt assaig i error perquè no hi ha gaire competència en això a Espanya i les espècies i els climes canvien a cada país, així que no hi ha manuals infal·libles”, explica. En altres llocs, com a Alemanya i al Regne Unit, negocis com el seu estan “molt més estesos”. Aquí, va haver de fer una peregrinació per l’administració per sol·licitar permisos. “Em miraven una mica estranyats perquè no hi ha cap una regulació concreta per al que em dedico”, sosté.

Quan va arrencar amb Lombrices de California ho va fer venent justament aquest animal i fent enviaments a domicili. De Califòrnia, però, els cucs només en tenen el nom, que recorda el primer lloc on es van començar a fer servir per fer compostatge natural. El que ven Fàbregas són dues varietats de cuc autòctones que serveixen per crear el substrat a base de residus orgànics d’origen vegetal que s’aboca a la terra.

La seva pròxima especialitat, afegeix, seran les papallones. Cria orugues i les ven a particulars, però també cada cop més a escoles, per a la seva observació a l’aula, on creu que falta molta formació en aquest àmbit. “Els nens descobreixen de què s’alimenten les erugues que després seran crisàlides i acabaran sent papallones”, diu, i especifica de nou que ell vol especialitzar-se en les que hi ha aquí al camp, com la varietat Vanessa cardui, “la més maca”.

Fàbregas, que fa tres anys i mig treballava en el sector de la publicitat a internet mentre rumiava si feia al salt per dedicar-se a la seva passió, ha vist el seu nou negoci créixer ràpidament. Si el 2015 va facturar 10.500 euros, aquest any espera arribar als 60.000. Ara treballa per ampliar el projecte, ja sigui amb nous recursos o noves idees com crear una exposició permanent per a estudiants. De moment, ha començat al garatge de casa “com les grans empreses”, bromeja. Des d’allà ja prepara el seu pròxim projecte per criar cuques de llum: “Es mengen els caragols, que són una plaga important”.