Google fabrica mòbils: un pas enrere, un pas endavant

Google ha decidit, per fi, passar a l’atac i ocupar-se del maquinari a més del programari després de més de deu anys de dubtes, vacil·lacions -cal recordar que el 2011 va comprar Motorola per vendre-la el 2014- i continus canvis de soci en la fabricació de telèfons intel·ligents. A partir dels seus models Pixel i Pixel XL, acabats d’aparèixer i que tenen de moment una gran acollida entre el públic, Google firmarà en solitari els seus propis smartphones. Estaran del tot dissenyats pels seus enginyers, encara que siguin fabricats, de moment, per altres marques importants del mercat.

En el cas dels Pixel, HTC està darrere de la fabricació, però no del disseny, i, de fet, el seu logo no apareix als mòbils. És molt possible que es tracti d’una associació destinada a assegurar els canals de distribució de l’empresa taiwanesa, ja que en realitat la fabricació dels seus models, com els de tants altres fabricants, va a càrrec d’assembladors subcontractats com Foxconn i similars.

En realitat, Google podria haver optat per acudir directament a Foxconn, però per aquesta vegada ha preferit seguir treballant amb els fabricants que han sigut els seus socis durant els últims deu anys. Empreses com HTC, LG, Samsung o, últimament, Huawei han sigut els millors aliats de Google. Però no pel fet de fabricar els seus mòbils -una cosa que mai ha sigut ni serà el negoci de Google-, sinó per la seva infatigable tasca com a apòstols del sistema operatiu Android.

Android sí que és el veritable negoci de Google, ja que és la plataforma amb la qual aconsegueix assegurar que el seu negoci publicitari està present en el món del mòbil. És una creació de Google que al seu dia va treure de polleguera Steve Jobs, l’ex conseller delegat d’Apple, que va intuir llavors que si alguna vegada havia somiat dominar el món del mòbil, Android havia vingut per despertar-lo.

La col·laboració entre Google i els successius fabricants dels seus smartphones va ser una mena de compensació per apostar per Android com a sistema operatiu en els seus models; així, la potència de la marca Google, a través de models com el G1 i el Dream, va llançar HTC al mercat global; i després ho va fer amb LG i la gamma Nexus, per continuar amb Samsung i, finalment, Huawei.

Google llança la nova versió del seu sistema operatiu

No obstant això, amb Pixel ha optat per la fórmula pròpia i Sundar Pichai -l’actual conseller delegat de la marca Google dins del conglomerat empresarial anomenat des de fa un any Alphabet- ja ha declarat que aquesta serà la tònica dominant en el futur.

Per què aquest canvi d’estratègia? Empreses com BlackBerry o Ericsson han recorregut el camí contrari. Tant la multinacional canadenca com la sueca han venut totes les seves fàbriques de mòbils per lliurar-se del tot a la construcció de programari de xarxes de telecomunicacions.

Però hi ha diversos motius que poden explicar bé la decisió de Google. El primer és que tot i que és cert que Android és el sistema operatiu més estès del món, també és el més atomitzat, imitat, derivat i desvirtuat que existeix, pel fet de ser programari lliure. Els forks -sistemes operatius derivats d’Android- són legió: abans només al Sud-est Asiàtic, però ara a tot el món, ja que no són poques les empreses que fan modificacions d’Android, dissenyen una carcassa, encarreguen un acoblament estàndard a la Xina i ho venen tot plegat com una marca nova per internet. L’anometat bellotagate n’és una prova.

Així que, davant aquesta desvirtualització del concepte Android, que de vegades comporta mala reputació i vulnerabilitats que podrien posar en perill tot el sistema, Google s’ha llançat a defensar amb la seva marca una concepció ortodoxa d’Android que intentarà imposar a qualsevol preu.

D’altra banda, Android ha tingut problemes amb la Comunitat Europea en matèria d’abús de posició dominant en el mòbil de l’usuari. Les indagacions de la comissària de la Competència volen esbrinar si la presència forçada de les xarxes publicitàries de Google i aplicacions com Google Search i Google Store en els mòbils amb aquest sistema operatiu es poden considerar un delicte susceptible de ser multat.

És possible que la Comissió Europea trobi raons per imposar una multa a Google per posar la seva publicitat als mòbils dels fabricants que funcionen amb Android, i per imposar les seves pròpies aplicacions. En aquest sentit, i atès que la suma pot ser exemplar, no és descartable que Google hagi adoptat l’estratègia de fer els seus propis telèfons per protegir-se de futures accions similars.

El motiu és que, sent Google fabricant del maquinari i desenvolupador del programari alhora, és obvi que qui compra el seu telèfon intel·ligent assumeix que dins hi trobarà les xarxes publicitàries i les aplicacions de Google, de manera que desmunta les acusacions de competència deslleial. Però d’aquesta manera el conglomerat Alphabet s’acosta cada vegada una mica més al model d’Apple, i podria arribar a fixar dues línies per a Android: una de lliure, caòtica i atomitzada, i una altra d’ortodoxa i tancada a les exigències del seu creador.